dimecres, 21 de juliol de 2010

Irònic

Qualsevol persona amb el cap lleugerament moblat (fins i tot si és amb saldos d'Ikea) o amb dos dits de front, tret de Wynona Ryder a Reality Bites, seria capaç de reconéixer la ironia com una figura retòrica que consisteix a dir alguna cosa amb la intenció de fer entendre justament la contrària.

Resultar irònic en política està ben vist: és una forma eficaç de desarmar el contrincant i fa que el polític en qüestió se'ns represente més intel·ligent del que probablement és en realitat, però ser víctima de les ironies de la política és una altra història.

Així, resulta irònic que el Partit Popular insistira en el fet que la Confederació Ibèrica de Nacions es trencava per Navarra -per una suposada venda a ETA- i que hui siga el PP el que s'ha trencat a aquella comunitat atòmica en desintegrar-se el pacte electoral que tenia amb els memocristians d'UPN.

També resulta irònic que al darrer debat sobre l'estat de l'ecs!nació espanyola Zapatero convidara Rajoy a assistir a la trobada minera de Rodiezmo i ara siga ell qui no compta amb la invitació d'UGT.

De la mateixa forma, resulta terriblement irònic que el tribunal encarregat de vetllar perquè totes les lleis s'adeqüen a la Constitució i insistisca fins la nàusea en la indivisibilitat de la Confederació Ibèrica de Nacions estiga farcidet de magistrats caducats, morts, recusats i dividits per afinitats ideològiques.

Igualment, resulta irònic que José Bono, en la seua condició de catòlic confés i de jacobí evident i, per tant, partidari de la concentració familiar i autonòmica, anuncie la separació, que no divorci, de la seua dona el mateix dia que s'arxiven els casos que insinuaven una possible corrupció.

Els valencians, però, sempre estem disposats a superar els polítics, bé siga en patetisme o en ironia, i per això la darrera enquesta del CIS ens diu que quasi una quarta part dels valencians desitjarien més autogovern o, directament, la independència.

Potser este resultat ara no resulta massa irònic, però ja en parlarem quan hi haja que afegir cadires plegables a Les Corts per a tots els diputats que obtindran el PP i el PSPV.

Ja en parlarem.



2 comentaris:

Ferran ha dit...

Ja fa temps que el País Valencià és imcomprensible... Cadiretes plegables? Me cague en Déu, estem a un pas de una càmera plena d'espanyolisme al 100%

Clidice ha dit...

riuria si no fos que n'hi ha per plorar, un bon apunt si senyor.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails