dimarts, 18 de novembre de 2008

Després de la boda...

Dissabte vaig estar a la boda d’una gran amiga i m’ho vaig passar de conya.

Òbric parèntesi llarg. Sí, ja sé que el matrimoni i la seua celebració és un argument recurrent per fer sang, però no ho faré, ja que, com he dit abans, m’ho vaig passar de conya i la boda fou correcta, independentment que a l’eixida de l’església vaig escoltar una de les mostres de cinisme més descarat i fabulós que he escoltat mai, quan un iaio li digué a un altre: sí, sí, ara tot és molt bonico, però ja vorem en un any què passa. Genial. Tanque parèntesi llarg.

Vaig acabar la nit a un after en companyia d’un amic que conec de tota la vida, tot i que la nostra relació no és propera ni gaudeix de cap complicitat. És una d’aquelles amistats més o menys fredes, que es mantenen per inèrcia, ja que cap dels dos compartim cap interés en comú. 

En un moment de la nit, el meu amic, amb l’enèsima copa a la mà, m’amollà:

- Martí, sé que no te caigo muy bien, pero deja que te pregunte una cosa... ¿eres maricón, verdad?

Em vaig fotre la copa d’un glop i contestí:

- ¿Entiendes ahora porque no me caes muy bien?
 

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails