dimarts, 25 de novembre de 2008

El guixaire


Rasoir House avança ràpidament i ja tinc a casa els guixaires que, per als profans en la terminologia constructiva, són aquells que es dediquen a allisar les parets amb algeps, així que ahir vaig decidir no anar a treballar i passar el dia a l’obra.

El motiu de renunciar a la suavitat de la camisa i a la incomoditat de les sabates per un dia no estigué motivat per cap esperit solidari amb el proletariat, sinó per un ànim exclusivament libidinós i pervertit, ja que un dels guixaires s’ha convertit en la meua última obsessió.

Tindrà uns trenta anys, els cabells curts i els ulls blaus, però el que em posa especialment burro són els seus braços, que tindran el diàmetre de les meues cames, i la barbeta d’un parell de dies que porta, amb la qual em podria esgarrar la roba.

L’objectiu d’ahir era fer una primera aproximació i vaig passar el matí ajudant-lo a muntar una bastida (andàmit en valencià de veritat) o millor: la precària instal·lació sobre la qual treballa, però tot el que vaig aconseguir fou que ens presentàrem:

- Per cert, com et diuen? -em preguntà mentre li sostenia un tauler de fusta.
- Em dic Martí -vaig dir fixant la mirada al terra com un xiquet ple de vergonya.
- Encantat, jo sóc Jaume -m’anuncià alhora que m’allargava des de dalt de la bastida una mà plena d’algeps i més ampla que la meua esquena.

No em puc treure del cap el guixaire des de la setmana passada i cada cop estic més obsessionat, fins al punt que, després de muntar la bastida, em vaig passar una bona estona fent-li fotos d’amagat com un degenerat qualsevol.

Que me maten.





3 comentaris:

Nand ha dit...

Caram amb el guixaire!

Jonkiddo ha dit...

"Andàmit"? El meu profe Nand m'ensenyà "bastida" passejant per Florença (que n'és plena, d'andàmits).
Els guixaires són bons... Busque pintors, Xixi. Me'n recomanes algú dels teus?

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Benvolgut Jon,

En valencià de veritat, del bo, del de tota la vida, del que parlen els iaios sempre s'ha dit andàmit.

Ja sé que és com de conya, però és així. I encara et diré més: el meu guixaire, Jaume, també diu andàmit.

I si ho diu Jaume, ho diré jo també.

:P

PS: de pintors encara no sé res. fins que no acabe el guixaire i el de l'escaiola no en contractaré cap...

So sorry.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails