dijous, 19 de febrer de 2009

Guàrdia en vaga

Estar de guàrdia el mateix dia que els jutges de la Confederació Ibèrica de Nacions decideixen convocar la primera vaga de la història hauria de ser prou garantia per assegurar un jornada de tranquil·litat, però no és així.

Ahir de bon de matí, quan em vaig plantar als jutjats per preguntar si tindria feina, em van informar que el jutjat de guàrdia havia suspés totes les actuacions previstes, de forma que tres rodes de reconeixement i un parell de declaracions quedaven en l’aire.

Però no podia tindre tanta sort, i a mig matí em van cridar per assistir un detingut que havia de sotmetre’s a la compareixença de l’article 505 de la Llei d’Enjudiciament Criminal.

Òbric parèntesi criminal. Este article de la llei processal penal regula la presó provisional, que és aquella que s’acorda quan encara no hi ha sentència però, per exemple, el jutge creu que l’acusat podria escapar o destruir proves o quan el fet penal té una especial rellevància. Tanque parèntesi criminal.

Esta compareixença es considera urgent i no pot ser retardada, de forma que la jutgessa de guàrdia es va veure obligada a abandonar la vaga i a determinar si enviava el meu client a presó o el deixava en llibertat.

Per prendre esta decisió, el jutge ha d’escoltar el fiscal i l’advocat defensor i, després, prendre la determinació més ajustada a Dret. El problema, com sempre passa en estos casos, és que la jutgessa ja havia decidit què faria amb el detingut fins i tot abans de veure’m la cara, ja que en arribar al jutjat el funcionari em confessà, mentre m’allargava l’atestat de la policia:

- Martí, te avanzo que este tío esta noche duerme en Picassent.

Vaig arrugar el front i em vaig posar digne:

- Bueno, no nos precipitemos, porque todavía tengo que preparar mi alegato.

El funcionari em va mirar amb un somriure tort i m’amollà:

- Yo sólo te digo que, por orden de Su Señoría, ya tengo preparado el mandamiento de ingreso en prisión, así que te aconsejo que no te esfuerces mucho.

En efecte, una vegada a la sala de vistes, la jutgessa m’informà:

- Letrado, he decidido decretar el ingreso en prisión del detenido...
- Disculpe, Señoría, pero es que ni siquiera sé de qué se acusa a mi cliente porque acabo de tener acceso al atestado y... -vaig interrompre la jutgessa, la qual cosa no es pot fer mai.
- Deje que le explique, letrado: a su cliente se le acusa de un delito de lesiones porque ha enviado a su esposa al hospital con un brecha en la cabeza causada con una barra de hierro de esas que se utilizan en las chimeneas y de otro delito de detención ilegal, ya que la encerró bajo llave en una habitación varios días, durante los cuales aprovechó para darle palizas de vez en cuando.

Vaig decidir callar i deixar que la jutgessa prenguera aire i continuara:

- Como le digo, la mujer de su cliente está en el hospital, custodiada por la policía, así que le aseguro que tengo elementos de juicio suficientes para decretar la prisión provisional hasta la fecha del juicio

Quan vaig aconseguir eliminar de la ment les imatges que la jutgessa acabava de relatar-me, vaig dir:

- Señoría, entenderá que estoy obligado a oponerme a la prisión provisional y a formular un recurso de apelación, ¿verdad?

La jutgessa em mirà amb condescendència i només digué:

- Usted haga lo que tenga que hacer.

I em van entrar ganes de fer vaga.


1 comentari:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Jo recorde quan de xicoteta preguntava què era un advocat, perquè a la familia hi ha uns quants, i me deien que era el que defenia a algú pa que no el clavaren a la presó, i la pregunta sempre era PERÒ SI HA MATAT A ALGÚ? i deien POS EL TE QUE DEFENDRE, i jo insistia, PERÒ SI SÍ QUE L'HA MATAT? i no ho acabava d'entendre.


Per cert, la imatge m'ha recordat als temps d'escola, que ens feiem dibuixets aixina...

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails