divendres, 27 de febrer de 2009

Mans brutes

De tota la feina que tenia per a esta setmana el més important era el judici que ha tingut lloc este matí.

El meu client estava acusat d’haver robat a l’interior d’un bar de la perifèria de València i la única prova amb la qual comptava el Fiscal per sostenir l’acusació i la petició de presó de dos anys i mig contra el meu client era tot un seguit d’empremtes dactilars que la Policia Científica havia arreplegat a la barra del bar i a les màquines escurabutxaques.

Així doncs, tot el judici girava al voltant d’un pregunta: si les empremtes dactilars constitueixen una prova de càrrec per desvirtuar la presumpció d’innocència o, en cristià, si és possible determinar l’autoria d’un fet delictiu només perquè al lloc dels fets s’hi troben les empremtes d’una persona.

No havia tractat el tema des que estudiava la carrera, de forma que he passat la setmana posant-me al dia i repassant l’opinió del Tribunal Suprem sobre les empremtes dactilars i els informes lafoscòpics amb la intenció de preparar el judici i d’aconseguir l’absolució del meu client, tot i que sabia perfectament que era més que culpable.

Anit, per tant, em vaig dedicar a escriure l’informe i els al·legats que faria valdre al judici i que es concretarien en l’opinió que Cándido Conde-Pumpido havia emés en un cas semblant i en la qual afirmava que les empremtes dactilars, si no vam acompanyades d’altres indicis, no tenen prou força per condemnar algú per la comissió d’un delicte.

Este matí, però, el Fiscal i el Jutge han volgut parlar amb mi abans de la celebració del judici i m’han fet saber que pensaven condemnar el meu client d’una forma o una altra i que es passaven olímpicament de l’opinió de Conde-Pumpido:

- Déjese de historias, letrado: le ofrezco un año de prisión -m’ha dit el Fiscal i ha afegit: le aconsejo que coja el dinero y corra.

Li he explicat al meu client que la situació era complicada, sobretot si tenim en compte que la Policia Científica trobà les empremtes a l’interior de les màquines escurabutxaques, i que si ens conformàvem amb la petició del Fiscal no hauria de complir la pena de presó, ja que no tenia antecedents penals.

Finalment, ha acceptat la proposta de condemna, i he entrat a Sala a anunciar-ho:

- Creo que, por esta vez, cogeremos el dinero y correremos, señor Fiscal, pero le aseguro que a la próxima mi cliente se pondrá guantes.
- Buen consejo, letrado. Muy buen consejo.




LinkWithin

Related Posts with Thumbnails