divendres, 20 de febrer de 2009

Sopar de Lost

Anit tenia dues convidades a sopar i el menú era ben senzill: el primer plat consistí a una ració de teràpia sentimental conductiva, ja que tots tres ens trobem en relacions més o menys incipients, amb tot el que això suposa: nervis, expectatives, por i emoció.

Vaig informar les meues convidades que ja porte una foto del meu nóvio NIF a la cartera, ja que de matí havia esmorzat amb ell i me l’havia regalada, perquè acabava de renovar-se el DNI i en tenia de sobra.

- ¿Estás de coña? -em van preguntar amb mirada escèptica.
- Claro que no. Mirad.

I els vaig mostrar la foto que hores abans, a la caixa del supermercat, em va caure sobre la cinta transportadora mentre buscava la targeta de crèdit per pagar els últims ingredients del sopar.

- És el meu nóvio -vaig dir a la caixera mentre recuperava la foto de les seues mans. És guapo, eh?

Este gest, més propi de quan eres un adolescent que no pas un postadolescent, com és el cas, em sembla tendre, vintage i nyonyo, però m’agrada, així que no s’accepten crítiques, ni destructives ni, molt menys, constructives.

El segon plat del menú era l’últim capítol de Lost, la sèrie més filladeputa que han fet mai a la televisió.

Ara, però, estic ansiós: he d’esperar una setmana sencera per gaudir d’un nou capítol de la sèrie i unes quantes hores per tornar a tindre el xic NIF a casa.


3 comentaris:

Jordi ha dit...

Les iaies solen tindre fotos a la cartera

Jonkiddo ha dit...

Ai, Martí, perquè no quedem esta nit i fem alguna cosa que ens obligue a obrir les carteres i deixar-ne caure una foto dels nostres nóvios?
Pensa, què podríem fer per a traure carteres negres de les butxaques?

Love.

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Jonet!

Parla amb Nando i demana-li el meu mòbil ;) esta nit estaré pel cedre sopant i de concertet a wha wha... ;)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails