La dimissió (cessament, baixa o execució pública) de Bermejo estava cantada des de feia dies i hui tota la premsa critica la seua gestió al front d'un Ministeri que ha passat a convertir-se en un maldecap per al Govern espanyol.He de reconéixer que fa dos anys vaig celebrar l'arribada de Bermejo a Justícia, ja que venia precedit per una ideologia d'esquerres i per una llengua esmolada i acusadora, però amb el temps només ens ha deixat decepció rere decepció i al remat el seu llegat ha estat una imatge esperpèntica, absolutament inoportuna i que ha permés al PP prendre oxígen quan tots pensàvem que estaven a punt de morir ofegats.
I és quan el ministre de Justícia no té cap mirament amb passar un cap de setmana foten trets amb el jutge instructor d'un cas que afecta el principal partit de l'oposició i, per si fóra poc, sense tindre la llicència corresponent, una dimissió es queda curta.
Si a més a més, el seu poc trellat sembra dubtes en la instrucció d'un cas de corrupció tan important com el que assetja al PP, la imbecilitat del subjecte en qüestió no es pot posar en dubte.
Bermejo, doncs, serà recordat pel seu tarannà poc conciliador, per les imatges de cèrvols morts sense llicència, per ser el responsable de la primera vaga de jutges de la Confederació Ibèrica de Nacions i per haver posat en risc la instrucció de Garzón contra la trama de corrupció que envolta el PP.
Més que una dimissió, en definitiva, Bermejo hauria d'haver-se oferit per a una lapidació pública que esteria més que merescuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada