dilluns, 6 d’abril de 2009

BCN

El pretext per escapar este cap de setmana a Barcelona era recollir els primers exemplars de Busca qui t'ha pegat, tot i que, és fàcil imaginar-s'ho, per visitar Barcelona no cal buscar cap excusa.
Al contrari que el cap de setmana passat a Madrí, cada vegada que visite Barcelona em sent més com a casa, i no és per cap mena de qüestió identitària, ja que totes les ciutats es pateixen i es gaudeixen de la mateixa forma i, al remat, les connexions que establim amb una ciutat vénen donades per les persones que ens acullen i que ens acompanyen durant la nostra estada.

A Barcelona, i no entenc per què, sempre em sent ben tractat i gairebé malcriat, ja siga a Muntaner amb Ferran i Sophia, a Gràcia amb Òscar i Màrius o al Gòtic amb Ester&Cia.

Porte anys de relació amb Barcelona i tot començà de la mateixa forma que comencen totes les relacions: amb una atracció física i amb un interés per les seues parts més pudentes, per les nits boges de suor i de drogues. Amb el temps, però, hem acabat per oferir-nos el millor de tots dos i Barcelona ha deixat d'entregar-me la ressaca del diumenge i la boca seca i d'un temps a esta part em dóna una altra cosa que no sóc capaç d'identificar amb claredat.

Però només sé que m'agrada i em fa sentir molt bé.

Imatge robada ací!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tu també gastes ampersands !!

: - D !


a.

rogerbcn ha dit...

Ei!!!! ens veiem doncs per Sant Jordi
felicitas pel llibre, ja tinc ganes de veure'l...

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails