dijous, 12 de novembre de 2009

Quins ous!

Nota primera

El text publicat a continuació conté referències de mal gust i fa ús d'un llenguatge obscé i procaç que ferirà, sense cap mena de dubte, la sensibilitat d'aquelles persones que encara besen els gossos a la boca.

Nota segona

En contra del que es puga pensar, este text no farà referència a les paraules pronunciades este matí pel Molt ecs!Honorable President Camps: les malalties mentals i la síndrome d'abstinència són assumptes greus sobre els quals no es pot fer broma.

* * *

Una de les coses que em va sorprendre quan Matt arribà a casa, juntament amb el seu estat tan lamentable, foren els seus ous, perquè jo estava acostumat a tindre a casa Maia, una gosseta operada i que tenia, en paraules de la veterinària, una vagina de xiqueta (sic), de forma que els òrgans genitals passaven desapercebuts.

Matt, en canvi, és un gos molt dotat i passeja el seu sac escrotal amb una naturalitat que, almenys a mi, m'espanta, sobretot quan se'ls llepa o quan, si té calor, els deixa lleugerament sobre el terra per refrescar-se'ls.

Però pitjor encara que la imatge d'uns testicles pelats sobre el cuir del sofà és comprovar quines conseqüències tenen sobre el comportament del gos: es passa el dia marcant amb orina arbres, semàfors, contenidors i, el pitjor de tot, buscant els rastres de les gosses en zel, perquè l'orina de les gosses és carregada d'hormones i Matt té un deliri especial per llepar i assaborir este fluid que no sé ben bé quin gust farà, però que el fa salivar i li deixa la mandíbula inferior tremolosa, de forma que per molt que servidor estire de la corretja cada passejada que fem esdevé un espectacle escatològic.

Ahir Matt trobà el rastre d'una gossa i es delectà llepant la gespa del parc, fins que aparegué una dona que es declarà fan seu i sense avisar li foté un bes a la tremolosa mandíbula del gos, que era plena de saliva i d'orina de gossa.

Vaig pensar que la dona ho feu perquè ignorava el comportament caní en matèria d'orina i que, per tant, no sabia què acabava de fer Matt, fins que amollà amb tota naturalitat:

- Quina gràcia! Al meu també se li fica la boca així quan llepa la pixarada d'alguna gosseta.

Asco.

Imatge De Cuatro Hojas, a Flickr



4 comentaris:

josep ha dit...

Com que estic lluny de cap fantasia zoofílica (crec) intentaré treure'm del cap els ous del Matt i em limitaré a pensar en l'efecte màgic de les feromones.

David ha dit...

Normalment estic molt d'acord amb tot allò que dius, però amb aquesta entrada em senc especialment identificat.

Com poden ser així els gossos?

No puc suportar eixe tipus de comportament, quan passejava la gosseta d'una amiga també solia fer coses paregudes, se fregava contra les rodes dels cotxes plenes de pixarrades d'altres gossos.
Després feia una pudor insuportable, una barretxa de pneumàtic i orina de gos que no era normal.
No entenc com els pot agradar eixa olor.

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Em sembla molt bona opció, Josep... ;)

David, els gossos són primaris i el tema dels olors és molt important per ells: pixem on han pixat els altres per esborrar rastres i deixar el seu olor i llepen altres orines per 'conéixer' qui ha passat per allí.

el cas més curiós, no sé si ho saps, és refregar-se amb els animals morts que troben pel camí, per disimular el seu propi olor.

comportament interessant, clar, però estic d'acord amb tu: són uns porcs.

Anònim ha dit...

I found this site using [url=http://google.com]google.com[/url] And i want to thank you for your work. You have done really very good site. Great work, great site! Thank you!

Sorry for offtopic

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails