Este cap de setmana, en el qual el reajust a l'horari solar ens ha furtat una hora, ha estat paradoxalment un dels més complets que puc recordar en molt de temps.
Divendres, després de massa temps sense vore'ns el pèl per diferents motius (alguns diuen que des que estic emparellat sóc més car de vore, però això és fals, perquè tinc la sort de tindre un nóvio que gaudeix tant del carrer com un servidor) em vaig retrobar amb els amics per festejar la nit, la qual demostrà que hi ha coses, com les converses inefables, que no les canvia ni el temps ni les condicions sentimentals particulars del moment:
- No te preocupes, ya me pagas lo que falta el fin de semana que viene, que hay confianza.
- Prefiero pagarte ahora, no me gusta deber dinero a un camello, por mucha confianza que haya...
Així, si la nit de divendres fou d'aquelles que ens buida les butxaques i que suposa un genocidi neuronal, dissabte el meu xic i jo vam decidir romandre a casa, convidar a sopar una amiga seua i al·lucinar al llit amb la segona part de La noria, el programa més estupefaent que actualment emet la televisió espanyola, ja que és capaç de barrejar un debat (sic) polític (resic) sota la pregunta ¿Tiene la Iglesia católica una doble moral? i tot seguit passar a una entrevista en profunditat a un ecs!concursant transsexual de Gran Hermano al qual li han detectat un tumor (el qual curiosament no porta per nom Mercedes Milà) i la mare del qual intervé per justificar que la venda de les misèries patològiques del seu fill 'nos viene muy bien para pagar la operación' i rematar la nit amb un altre debat (sic, sic i sic!) entre fadrins i casats, sota l'arbitri d'un Jordi González femater que preguntava ¿Cuál es el estado ideal: la soltería o el matrimonio?, quan en realitat l'espectador amb dos dits de front preferiria l'estat comatós a contestar qualsevol pregunta del presentador català.
Diumenge, finalment, el meu xic i jo ens vam apropar a la platja, vam prendre el sol, ens vam desintoxicar i passejar pel Saler, abans de pegar un mosset al Palmar a hora de dinar i de rematar la jornada amb una llarga migdiada interrompuda per les cançons de l'artificial i colorista 8 femmes.
Un cap de setmana de pel·lícula.
2 comentaris:
ei rasoir, ens veurem per les profundes de totes les espanyes el cap de setmana? Va que entre Matas i les escoltes de Gürtel, hi ha molt de tema per xerrar... Si no, tu i el xicon ja fa temps que no passeu per la capital dels països... no cal que pose nom aquesta vegada
Feeeeeerrrrrr!
En Pasqua seré a Altea amb el meu xic i els seus amics, però sí que tenim pendent pujar ben prompte (estem buscant dates!).
A Ciudá-Real sé que t'ho passaràs de conya: Orteguita ja m'ha dit que les processons de Setmana Santa són de por... XD
Publica un comentari a l'entrada