dimarts, 23 de març de 2010

Arribar a tot

Per superar la ressaca de les falles, ahir vaig haver de fer front a un dia veritablement llarg: de matí, després de signar un contracte de lloguer al bar d'un polígon industrial que ja feia olor a fregit a les nou del matí, vaig haver d'apropar-me als jutjats i a l'Ajuntament per resoldre un munt de paperassa tan pesada com intranscendent, tot just abans de deixar-me caure per la comissaria de la Policia Nacional per fer-me amb un document que permetrà un client, estranger i amb una llista d'antecedents penals més llarga que la distància que separa el meu despatx del seu Marroc natal, contraure matrimoni amb una ciutadana espanyola.

Un matí completament normal per a un sector important de la meua professió, ja que fer front als assumptes més variats i resoldre els tràmits més estranys, independentment de quina siga l'administració o organisme que se n'ocupa o l'esfera del Dret que s'hi veu afectada, suposa el dia a dia de molts advocats, que esdevenim una barreja de xic-per-a-tot i conseller espiritual.

El ritme de feina de la vesprada, però, anà in crescendo: si a primera hora un client m'encarregava un recurs contra la Seguretat Social perquè li havien denegat una declaració d'incapacitat permanent, i tot seguit provava a convéncer el contrari en un cas de divorci (que per a la meua desesperació porte massa temps entre mans i del qual sospite que ja no me'n lliuraré mai) perquè es faça càrrec de la meitat de la hipoteca de l'antic domicili conjugal, a continuació m'entrava un cas nou que em portarà a impugnar la denegació de la nacionalitat espanyola a un immigrant per part del Registre Civil perquè durant una mena d'entrevista “de ciutadania” sui generis no va saber contestar quan li preguntaren quin era el nom del rei ni situar en un mapa mut la comunitat atòmica d'Astúries, tot i portar vint anys treballant a la Confederació Ibèrica de Nacions.

Òbric parèntesi interrogatiu. I jo em pregunte: hi ha alguna cosa més espanyola -en sentit més pejoratiu del terme- i que pose més en evidència un considerable grau d'integració ibèrica que mostrar un menyspreu criminal per la cultura general? Tanque parèntesi interrogatiu.

Però encara m'esperava una altra sorpresa, ja que quan era a punt de marxar a casa una clienta m'endinyava in extremis un judici per una falta d'estafa per a celebrar este mateix matí, amb menys de vint-i-quatre hores d'antelació, doncs, i amb només una nit per a preparar-lo i que hauré de compaginar amb un dia de guàrdia perquè, efectivament, hui torne a estar de guàrdia i, de fet, ja tinc un menor esperant-me a la comissaria de la Guàrdia Civil. I ho estaré fins les nou del matí de demà dimecres.

I mentre valore la possibilitat de fer-li un encàrrec al meu camell i de fotre'm mitja dotzena de ratlles per poder fer tot el que he de fer, no puc deixar de pensar com m'agrada la meua feina.




Imatges de Sandy Skoglund

2 comentaris:

Clidice ha dit...

avorrit no estàs :P i dius una cosa important: només per la falta d'interès per la cultura general, ja li hagués donat la nacionalitat al tipus :)

Busca qui t'ha pegat ha dit...

potser necessite més avorriment! ;) i respecte a la denegació de la nacionalitat... demà tindré notícies, però tot apunta que l'ignorant acabarà per ser espanyol :)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails