dimecres, 24 de novembre de 2010

Ángel (I)


Dilluns a mitjanit vaig haver de deixar el que estava fent i marxar a la comissaria per un cas de violència de gènere. No semblava, en principi, un cas massa especial: Ell havia estat tafanejant el mòbil d'Ella i, en descobrir uns missatges que podrien suggerir que estava follant amb un altre, li havia fotut una galtada. Semblava clar, doncs, que el cas acabaria amb una condemna de treballs en benefici de la comunitat i amb una ordre d'allunyament per un període de dos anys.

Però, com sol ocórrer, les coses no semblen tan clares i sobre la una de la matinada l'element freak féu acte de presència. I de quina forma, redéu.
 
Ens trobàvem al bell mig de la declaració, quan Ella deixà caure, com qui conta què ha fet el darrer cap de setmana, que Ell tenia una espècie d'altar a casa, davant el qual realitzava ritus i cerimònies que no arribava a entendre amb objectes estranys i animals morts.
 
- ¿Qué tipo de animales? -preguntà l'agent de la Guàrdia Civil arquejant una cella.
- Animales pequeños en general, -contestà Ella- pero normalmente palomas y pollos. Los mata en casa y se los ofrece en sacrificio a Ángel.
 
L'agent de la Guàrdia Civil i jo ens vam mirar preguntant-nos si la denunciant ja estava sota els efectes del diazepan que el metge d'urgències li havia subministrat.
 
- ¿Quién es Ángel?
- Ángel es su muerto.
 
L'agent de la Benemèrita i jo vam intercanviar una nova mirada incrèdula.
 
- Me temo que eso va a requerir alguna explicación más.
I així, Ella ens contà que el seu company sentimental pertanyia a una secta en la qual cada membre comptava amb les restes d'un mort que obtenia assaltant un cementeri i al qual pregava i oferia sacrificis, i que si Ella sabia que al mort del seu company li deien Ángel era perquè el darrer dia de Tots Sants l'acompanyà al cementeri a portar flors, plomes de colors i gotets de vidre amb rom a una làpida i que allí va poder llegir el nom.
 
- Se llamaba Ángel y tenía 38 años cuando murió.
 
Per un moment el silenci s'apoderà del despatx de la comissaria i només s'escoltava l'aire condicionat, fins que l'agent de la Guàrdia Civil va dir:
 
- A ver si lo he entendido bien: se supone que en tu casa hay restos de un muerto, robados de un cementerio, y al cual tu compañero sentimental le ofrece en sacrificio animales vivos, ¿es así?
 
Ella em va mirar i jo faig fer que sí amb el cap per dir-li que podia continuar:
 
- No es exactamente así. Cuando él se vino a vivir conmigo le dije que no quería tener a Ángel dentro de casa, así que le hizo un altar fuera, en el balcón, y allí lo tiene.
- Hostia puta -va murmurar l'agent de la Benemèrita mentre s'alçava de la cadira, s'adreçava a la porta del despatx i afegia abans de deixar-nos sols: Voy a tener que informar de esto.

10 comentaris:

Allau ha dit...

Excepcionalment jo també hauria dit "hòstia puta!".

.. ha dit...

i s'havia de dir Ángel "l'escollit"?

Clidice ha dit...

hahahahahahahahahahaha
hahahaahahahahahahahaha
hagués pagat el preu d'una tribuna a can Barça per veure-li la cara al guàrdia civil! això s'avisa home! i prenc el cotxe i vinc corrents!
què reboooooooooooooooo :D

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Allau, "hòstia puta" fou també el pensament que em passà pel cap mentre provava a tancar la boca.

Senyor dos punts, el nom dels morts no el trie jo. Sembla que assaltar la tomba d'Ángel era més fàcil...

Clídice, és una llàstima que ací no passe com a les comissaries dels mossos i no tinguem càmeres de seguretat. Podria fer un passe privat a casa :P

Corpi ha dit...

Açò és un argument perfecte per a una novel·la. Només li falta que ella siga una prostituta de Satanàs i folle amb tots els de la secta. I que dins del congelador tinga un fetus congelat esperant ser mengat el dia de Nadal. I...

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Corpi, ara m'has fet por... :P

la vida té vida pròpia ha dit...

jo també hauria dit "hòstia puta"!!!...

Anònim ha dit...

jo haguera dit el que diu la veïna de la meua tia cada vegada que alguna cosa li escandalitza: "per les 'llagues' del nostre senyor"... i així haguera quedat la frase totalment integrada!!! hahahahaha

Daniel

Theresia Kalogeropoulos ha dit...

Jo li havera dit a l'agent que no vos deixara sols!!!
Al teu cas no sé si havera tractat de no riure o de no córrer...

Miguel ha dit...

Bé, em pareix sorprenent, pero no meins que la gent que li parla (reza) a un tros de fusta o pedra i el passetga per els carrers del pobles. El que este libre de pecado que tire la primera piedra, no?

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails