divendres, 29 d’abril de 2011

Els nous ionquis



Ahir a primera hora de la vesprada van picar la porta del despatx i en obrir em vaig trobar amb una dona que passava dels quaranta anys, grossa i lleugerament excitada.

- No està ton pare?
- Està al centre de salut, que hui està de guàrdia. I esta no és la seua consulta; és el meu despatx.
- Quina llàstima... És que necessite que em faça una coseta sense importància, saps?... Tu no pots ajudar-me?

Vaig alçar una cella i vaig assenyalar el rètol del despatx:

- Mon pare és el metge; jo només sóc advocat.
- Però és que necessite... necessite... orfidal..., i en la farmàcia no me'n donen si no porte una recepta -insistí mentre, sense provar a dissimular, llançava mirades a l'interior del despatx com si buscara no sé ben bé què.

Vaig alçar l'altra cella:

- Lògic, senyora. Però és que l'orfidal és un ansiolític, i això no és una “coseta sense importància”.

La dona cada volta estava més nerviosa:

- I tu no pots fer-me la recepta?

Ja no em quedaven celles per alçar:

- Senyora, que el metge és mon pare. Els advocats no podem fer receptes.
- Però això, fill, en la farmàcia no ho saben. Atén, fem una cosa: te deixe la targeta SIP i tu m'escrius 'orfidal' en un paperet, vale?

I jure que, per un moment, vaig estar temptat de fer-ho. 
 

5 comentaris:

Clidice ha dit...

Amb aquestes experiències al final et trobaràs les celles als omòplats. La gent està fatal eh?

Bon capde ;)

#M# ha dit...

Xic, hauries d'haver-ho fet. Simplementvhaver-li estirat del moneder a vore quan estava disposada a pagar. Tot té un preu.

Laira ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Lluís Bosch ha dit...

He pensat què hauria fet jo, i crec que li hauria fet la recepta. O li hauria indicat algun local on poder trobar ansiolítics "alternatius" al mercat negre.

Jesús Párraga ha dit...

"Orfidal"? Quina merda! On estiga el "Trankimazín", a soletes o mesclat amb "Cipralex"... mmmmm

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails