dilluns, 18 d’abril de 2011

Vaya tropa


Fa temps que sabíem que la vida de Rajoy no era la més senzilla del món: haver de fer el paper de líder quan tots els teus se't pixen a sobre dia sí i dia també pot resultar esgotador, frustrant i, fins i tot, una mica humiliant.

Semblava, però, que les enquestes havien acabat per premiar la no-feina feta pel cap del PP i que al remat s'havia imposat certa pax romana entre els conservadors amb l'únic propòsit de portar Mariano a la Moncloa per després repartir-se les deixalles de la seua pèssima gestió.

Estes últimes setmanes, en canvi, i quan falta un mes i escaig per assistir a les eleccions locals i atòmiques de la Confederació Ibèrica de Nacions els dirigents del PP s'han tornat a conjurar per complicar l'existència del pobre Rajoy.

Així, d'una part, si ja estàvem acostumats a les pixades fora de test d'Esteban Histriònic Pons i a l'espiral d'acusacions destrellatades que Cospedal encetà fa dos anys a Marbella quan assegurà que el Govern espanyol havia ordenat espiar els dirigents del PP (sense aportar cap prova) i que esta setmana rematava en comparar la foto d'un etarra que eixia de la presó amb la del ministre de l'Interior al Congrés (!), els més propers a Rajoy també s'han sumat als despropòsits.

Per la seua banda, Gallardón sol·licitava una llei al Govern espanyol per poder fer fora els vagabunds que omplen els carrers de Madrid i obligar-los a dormir en albergs ara que arriba el bon oratge i la gent es llança en massa a ocupar parcs públics i els replanells de les botigues del barri de Salamanca, mentre el Molt ecs!Honorable Camps presentava una denúncia a la Junta Electoral per evitar que les televisions que no controla i les que no ha aconseguit censurar parlen de les llistes ben farcides d'imputats i implicats en casos de corrupció que ha presentat al País Valencià.

Si a este rosari d'encerts li afegim el que protagonitzà la setmana passada Aznar, en qüestionar durant una conferència a la Universitat de Colúmbia la solvència de l'economia espanyola, criticar la intervenció militar a Líbia i considerar Gadafi un 'amic extravagant' quan Rajoy es va posicionar clarament a favor de l'atac al govern del dictador i va defensar l'economia espanyola a Alemanya, podem fer-nos una idea de com de frustrant ha de ser el dia a dia de Mariano.

I no només això, sinó que també resulta senzill imaginar-se quin serà el panorama que ens espera quan el PP es faça amb el Govern i també quin és el nivell de les conferències de la Universitat de Colúmbia.

2 comentaris:

Fran Rueda ha dit...

Sí, però desgraciadament, res de tot això passa factura. L'únic que passa factura en aquest país és la crisi. La resta, ja "ens" està bé. País d'ignorants!!!

Una abraçada, maco.

Busca qui t'ha pegat ha dit...

No estic tan convençut, macu. Tot això ha de passar factura necessàriament: en el sentit que necessite creure-ho!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails