dimarts, 20 de desembre de 2011

Investidura



La primera sessió del debat d'investidura de Rajoy ha servit per fer palés, novament, una cosa que tots sabíem: que Mariano sap llegir un discurs. I també, ja posats, que no té massa clar com hem d'eixir d'esta crisi, crear ocupació i tornar la confiança als mercats perquè permeten que continuem creixent en base a una economia imaginària i insostenible.

És lògic que aquells que no hem votat PP no ens sentim identificats amb el discurs de l'imminent president ni amb les receptes que ha insinuat, però no és tan normal que trobem a faltar propostes concretes, solucions reals i viables o, al remat, alguna frase que no siga inconnexa o destrellatada. O, almenys, que estiga ben construïda sintàcticament.

Esta setmana encetem una legislatura que es contagiarà de les característiques del líder del PP: la parsimònia, l'ambigüitat, la indeterminació i l'olor pudenta a havà.

El secret, en definitiva, per evitar que la X Legislatura resulte decebedora passa per no dipositar cap esperança en Mariano Rajoy i confiar en la inèrcia de les coses, ja que això és, justament, el que han fet els seus votants.

Paciència, doncs.

1 comentari:

Clidice ha dit...

Podem tenir res més que paciència, tal i com està el pati? Ai!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails