Els
primers moviments d'Alberto Fabra (aka Alberto Fabra-Mohedano)
com nou i flamant Molt Honorable de tots els valencians després de
la caiguda als inferns de Camps va descol·locar a molts, ja que en
som massa els que vam vore el recanvi de qui havia personificat el
pitjor de la política (i també un bon grapat de malalties de qualsevol compendi de psiquiatria) per un homenet gris i sense
personalitat com un pas enrere en la política-espectacle que veníem
gaudint i patint a parts iguals des de feia massa anys.
Les
primeres decisions de Fabra-Mohedano van insistir en eixa mateixa
idea i, a banda del fet de rebre als grups de l'oposició, de
concedir entrevistes no pactades als mitjans, de reunir-se amb
entitats a les quals Camps havia ignorat, com ara Escola Valenciana o
la principal associació de víctimes de l'accident de metro de
Jesús, d'anunciar que permetria l'oposició accedir als expedients
més compromesos, de replantejar-se la imbecil·litat aquella del
model educatiu trilingüe, de permetre la presència de l'oposició a
Canal 9... en fi, de fer allò que qualsevol governant democràtic
faria però que al País Valencià semblava una quimera, per un
moment va semblar que els partits de l'oposició es quedarien sense
el seu principal argument per fer política: la pròpia existència
de Camps.
Ara,
tres mesos i escaig després del lisèrgic i estupefaent anunci de la dimissió de l'ecs!Molt ecs!Honorable, i tret
d'aquelles bones intencions, encara no hem vist res que ens permeta
albirar que el nou executiu fabrià (fabrista o
fabriàtic) aportarà cap novetat seriosa a la política
desenvolupada pel seu antecessor, entre altres coses perquè Fabra no
només ha heretat un executiu format per consellers de Camps, sinó
perquè la Generalitat continua en estat catatònic i perquè l'ombra
de qui governà este país a colp de despròposit és més llarga del
que molts podien imaginar: molt més de la que projectaven les
maquetes que Calatrava encolomà a la Generalitat per només
15 milions d'euros.
Més
llarga, fins i tot, que la que hagueren projectat les torretes si
algun dia s'hagueren arribat a fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada