dilluns, 1 d’octubre de 2012

L'amic de P. (i II)


A partir d'aquella nit vaig quedar amb l'amic de P. un parell de voltes, però la cosa mai passà d'un parell de cerveses. Tenia davant meu un xic jove i molt atractiu, però també molt bona persona. I amb les bones persones jo sempre faig un pas enrere.

Este dissabte, però, passada la mitjanit i mentre provava a superar la ressaca d'una llarga nit de divendres, vaig rebre un missatge de l'amic de P.: “Estic a la porta de ta casa, em convides a una cervesa?”.

Em vaig posar els pantalons i vaig obrir la porta. L'amic de P. venia lleugerament borratxo i prou calent.

Ens vam fer dos cerveses i vam acabar al llit. L'amic de P. es mostrà decidit i, fins i tot, practicava un puntet viciós que en la vida haguera imaginat. No sé si l'alcohol l'havia embravit o si, senzillament, l'havia subestimat des d'un principi, però el xic mossegava, llepava i premia la carn fregant la línia del dolor plaent.

En acabar, però, m'abraçà, m'amollà un “m'encantes” i s'adormí, fins les sis del matí.

I ara crec que tindré un problema.



LinkWithin

Related Posts with Thumbnails