dimecres, 31 d’octubre de 2012

25N: Els vídeos (II): PP i Ciutadans



A banda del vídeo instituCiUnal de la Generalitat, les eleccions catalanes també ens han regalat dos perles de la precampanya dels partits espanyolistes.

En primer lloc, Ciutadans-Ciudadanos-Citizens ha fet un vídeo amb cares conegudes que recolzen la candidatura: l'histriònic Javier Nart, el talibà Arcadi Espada o el “periodista” César Cabo, el qual curiosament amaga la seua condició de controlador aeri.

La sorpresa és la inclusió entre tots estos intel·lectuals d'un ecs!concursant de Gran Hermano al qual es defineix com “Colaborador en medios de comunicación”, com si això fóra una professió real. Carlos Navarro, aka El Yoyas per haver dit a un altre concursant allò de “Te voy a meter dos yoyas que te van a temblar las orejas” (!), diu al vídeo: “Yo quiero una Catalunya para mis hijos más libre, más plural. Una Catalunya donde no escondan la incompetencia y los trapos sucios detrás de una bandera”, com si això significara realment alguna cosa.

Però per si comptar amb algú al qual no se li coneix ofici no fóra prou per a la formació d'Albert Rivera, esta setmana també hem sabut que Antoni Asunción, ecs!ministre d'Interior, ecs!candidat a les primàries valencianes del PSPV i persona-esdevinguda-personatge ha anunciat el seu suport a la candidatura de Ciutadans-Ciudadanos-Citizens al mateix temps que amenaça amb un projecte semblant al País Valencià, com si no en tinguérem prou a estes terres.

Amb la incorporació d'Asunción, Rivera té el circ pràcticament a punt: li falta la dona barbuda i una mona borratxa i podrà començar a rodar.

Estos dies, però, també hem vist un parell de vídeos encara pitjors que el de Ciutadans: els que ha perpetrat el PP de Catalunya amb una factura impossible i en els quals un grapat de cares conegudes del PP espanyol expliquen els motius pels quals insulten Catalunya cada dia però pretenen aconseguir el vot dels catalans el 25N.

La idea era que els càrrecs del PP explicaren què els agradava de Catalunya, però la cosa no ha quedat massa bé: “Nos gusta su gastronomía, pasear”, diu l'alcalde de Santander; “por como sois los catalanes”, diu l'alcaldessa de Sanxenxo; o perquè quan era diputada al Congrés els catalans l'obligaren a menjar pa amb tomata i ara el troba a faltar, com explica Adela Pedrosa, alcaldessa d'Elda.

El millor, com no podia ser d'una altra forma, ha estat Esteban González Pons, amb un discurs en valencià que posa els pèls de punta i que convé analitzar per parts.

Comença amb “Catalunya és la terra que està al costat de la meua terra”. Bé, fins ací estem tots d'acord. Continua amb “La gent de Catalunya és la gent que està al costat de la meua gent”. Esta part trobe que és una reiteració de la primera, però bé, no ens posarem exquisits.

A continuació arriba la part més desconcertant: “Som de la mateixa pell, de la mateixa sang i del mateix sentir”, però de seguida ho explica: “perquè tots som, eh..., espanyols”, per a tornar a complicar-ho tot seguit: “Perquè tots estem uns als costats, al costat dels altres”.

La part final és la traca: “A mi m'agrada Catalunya; a mosatros, els valencians, ens agrada Catalunya”.

És terrible. Terrible.

 

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Sanxenxo ;)

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Corregit ;) i he afegit el vídeo de Pons amb Imagine de fons... mític.

Gràcies :)

Anònim ha dit...

<3 Salamanca mayor.

Pablín ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mec ha dit...

Ergo per a ser espanyol s'ha de ser de la mateixa pell, de la mateixa sang i del mateix sentir que el nostre ben amat ecjs-conseller

Entenc millor als independentistes ara, jo si fora català tampoc m'agradaria sentir el mateix que Ponch... sobretot si se'm queda el mateix somriure de plastic

Buujjj

Anònim ha dit...

González pons és ETA.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails