dilluns, 22 d’octubre de 2012

El convidat


Atenció, pregunta: Què és més arriscat, convidar un desconegut a passar un cap de setmana a ta casa o acceptar la invitació que et fa un desconegut per passar un cap de setmana a sa casa?

Potser una opció és tan temerària com l'altra, però la qüestió és que este cap de setmana he hagut de fer front a la primera i el meu convidat a la segona, i tot i que hi havia un gran nombre d'interrogants en l'aire la cosa ha eixit increïblement bé. I, donades les circumstàncies, fins i tot potser massa.

Quan fa unes setmanes vaig formalitzar la invitació, ni el convidat ni jo ens havíem vist ni havíem parlat mai i només sabíem que un escrivia ximpleries a un bloc i a un compte de tuiter i que l'altre hi escrivia coses serioses i assenyades, però ignoràvem si algú dels dos era un violador, un assassí, un caníbal o, el pitjor de tot, si pesava 120 quilos.

Totes eixes possibilitats van desaparéixer divendres a migdia i el balanç del cap de setmana ha estat una barreja prou equilibrada entre tombs per la ciutat amb parades tècniques per fer-nos copes amb qualsevol excusa i hores i hores (i hooooores) entre els llençols del meu llit.

Galtes roges, escàndol públic al mercat de Colom, sexe de matí, carrer Cavallers amb pluja, conat de sexe oral a un antro de mala mort, visita a la Llotja i al Mercat Central, sexe de vesprada, fotos borratxos a les portes de Les Corts, trobar a faltar l'aire a les torres de Serrans, llargues abraçades al llit, gintònics per mitja ciutat, dinar a El Refugio, canyes al mercat de Mossén Sorell, mans inquietes tot el dia, sexe de nit.

Este cap de setmana tan entretingut m'ha dibuixat un somriure idiota a la cara i, pel que sé, un altre somriure tan idiota com el meu eixia de València diumenge de vesprada cap al Nord.

PS: Per cert, sobre allò dels 120 quilos he de dir que tots dos, un damunt de l'altre, amb prou feines hi arribàvem. Deuríem beure menys i menjar més a sovint.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

I ara ens deixaràs sense valoració del cap de setmana de politikon. Sembla que per comptes de les 3 províncies espanyoles del País Basc, t'interessa més la setena...

Dèlia Amorós ha dit...

Em sona d'alguna cosa. Això del nord també.

Anònim ha dit...

Sí, pot ser un violador, un assassí, un caníbal o el que siga... però quan la cosa surt bé, surt MOLT bé. Ja ho diuen els Amics: Bed & Breakfast (& Gintònic)

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Anònim 1: Tot arribarà... tot arribarà.

Dèlia-Amor-Meu: És que el Nord té estes coses...

Anònim 2: Haurem de fer més cas als Amics de les Arts

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails