Ahir, en entrar a
l'estanc, Pura, l'estanquera, em preguntà:
— No
vas reconéixer la xica que estava ahir fent la promoció d'L&M?
— La
xica d'L&M? No, la veritat és que no.
— És
que em va dir que et coneixia.
Vaig alçar una
cella.
— De
veres?
— Sí,
quan vas eixir em preguntà “¿Este chico es abogado?”.
Vaig alçar
l'altra cella.
— Però...
era una clienta?
— A
quin sant! És advocada. Em va dir que et va tindre de contrari en un
juí.
Hòstia. Realment
el món s'acaba.
—
M'explicà
—continuà
Pura— que el despatx on treballava la féu fora i que ara es dedica
a fer promocions de tabac pels estancs.
Vaig
marxar una miqueta tocat, però després ho vaig pensar bé i vaig
arribar a la conclusió que tampoc és per a tant: fer promoció del
tabac no és, ni de lluny, una feina tan perniciosa i nociva com la
que fem molts advocats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada