dilluns, 10 de desembre de 2012

Bub-bub!


Fa unes setmanes vaig prendre unes cerveses amb un xic i, oh sorpresa, vam acabar al llit. El xic era atractiu, tenia una professió normal i era capaç de mantindre una conversa amb fluïdesa i correcció.

Al llit, però, va perdre totes les formes. El primer que em va sorprendre fou que durant els prolegòmens em va lladrar. No fou un gruny o un gemec de plaer: fou un lladrit de gos.

Què fas? vaig preguntar.
No t'agrada?
Home, és desconcertant però...

Vam continuar amb el que tenien entre mans i el clau va prendre unes posicions una mica estranyes, però em vaig adaptar a les circumstàncies i la cosa acabà bé. Més o menys:

Vols així? De veritat?
Bub-bub!

Mentre recuperàvem l'aire estesos al llit preguntà:

Ho has fet alguna volta amb un arnés posat?

Vaig girar el cap:

No, mai.
En tinc un a casa. Si vols quedem un altre dia i me'l poses.

Abans que marxara ja havia decidit que no quedaríem mai més: estic segur que el dia que li poses un arnés a un home després te toca traure'l a passejar tres voltes al dia.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails