dimecres, 26 de desembre de 2012

2012: el resum de la iaia



Estava jo un dia venent garrofes a la porta de casa amb una romana, saps què és un romana, 'itat?, i un home em va dir: “Xiqueta em fa la impressió que no t'hi veus. Ara quan passe el tramvia em dius quantes finestres té”. I quan passà el tramvia jo li vaig dir les que havia comptat i ell va dir: “No t'entretingues i ves a vore el metge dels ulls”.

I des d'aquell dia que porte ulleres.

Esta anècdota que ha contat la iaia a hora de dinar em serveix per donar pas a les entrades que ha protagonitzat al 2012.


La qüestió es que la iaia i ma mare han arribat a un punt en el qual la comunicació entre ambdós s'ha reduït a allò estrictament necessari i mon pare, que és qui hauria de posar d'ordre perquè és l'home de ma mare i el fill de la iaia, passa del tema i qui acaba pagant-ne les conseqüències al remat sóc jo.

A eixa dona li falta un dit de la mà!
No, iaia; tots en tenen quatre.
La iaia obri la mà i compta en silenci.
Totes les persones tenen quatre dits?

I ara per què vos ha pegat per esclafar les botelles buides? em preguntà ahir la iaia, encara que fa anys que les xafem abans de tirar-les.
Perquè quan les xafes ocupen menys espai.
Clar, com si en les cinc navaês que té esta casa no caberen quatre botelles.

El malnom de la iaia és menyinyaque perquè la mare de son pare, una dona amb molt de geni i, també, amb tendència a bufar en caldo gelat, fou l'última del poble que deixà de portar el mirinyac, que és la falda interior amb una estructura de fils d'aram i tires de tela que es gastava al XIX per donar volum a les faldes exteriors.

Veges, fill, si pots posar en marxar el televisor, que la teua iaia no sap —m'amollà Menci, la germana menuda.
Com que no sap? I qui encén la tele quan no estic jo?
No sé qui l'haurà tocat, —m'ignorà la iaia— però volem vore el Cinc i només ixen ninots.
No són ninots: és Jorge Javier —vaig contestar intuïtivament.
No és Jorge Javier, —em va corregir la iaia— que hui és dissabte.

Mira, encisam i ous no cal que en compres.
Per això ho ha ratllat?
Això és. Em compres pa, però del blau.
No hi ha pa de color blau, iaia.
Del que va en un paquet de coloret blau, home.
Pa bimbo, no?
Sí. Em portes també jamón lloc.

La iaia no veu bé que mon pare i jo malcriem i juguem més del compte amb Matt, perquè segons ella acabarem per fer que siga gai.
Òbric parèntesi. La iaia no fa ús de la paraula 'gai', com resulta fàcil imaginar. Tanque parèntesi.

Què faràs quan el gos morga?
De tant en tant la iaia fa esta mena de preguntes.
Matt no morirà mai.

Dissabte, no sé si ressacós o encara bufat després d'una llarga nit de divendres, vaig anar a dinar a casa dels pares. En un moment indeterminat entre mos i mos vaig explicar a mon pare que esta setmana m'havia entrat el cas d'una dona dominicana, que també havia estat pacient seua, negra com el carbó. No sé ben bé què va entendre la iaia, però com qui no vol la cosa deixà caure:
A mi esta gent em fa llàstima.

Oronetes (I, II i III)
Fa vint anys que les primeres oronetes van arribar al corral de la iaia. Durant un parell de setmanes es van limitar a descansar als fils d'estendre i a tafanejar el pati per assegurar-se que no passava res fins que un bon dia es van decidir a construir el primer niu al costat d'una biga.

A tu a voltes no te pica el nas?
Què?
Per fora. No te pica?
Sí, iaia, algunes voltes sí.
I com és que a mi mai m'havia picat i ja fa uns dies que me pica?

1 comentari:

Zhu Y ha dit...

We pneumatic products manufacture several products, including solenoid valves,air control valves, piston air cylinder, Pneumatic Air Filter and some pneumatic accessories. Most of goods are exported to USA, Europe and Asia. And they are widely used on electronic, pharmaceutical, food processing, packaging, medical and automotive industries. Visit: www.xinyipneumatic.com

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails