dilluns, 15 d’abril de 2013

El parany de Castellano


Cada volta que veig o escolte declaracions de Serafín Castellano em vénen al cap indefectiblement tres idees: el pentinat que porta, el pèssim nivell de valencià que gasta i la seua afició al parany.

Respecte al primer punt poca cosa es pot dir; respecte al segon, en canvi, sí que podríem fer alguna consideració, perquè no sé fins a quin punt és admissible que una persona que empalma conselleries des del 1999 tinga el mateix nivell de valencià que un llaurador analfabet del segle XIX.

Òbric parèntesi. En realitat, el nivell de valencià de Castellano encara és pitjor, perquè un llaurador analfabet del segle XIX sabria com gastar els pronoms. Tanque parèntesi.

En relació al parany, la figura de Castellano sempre ha estat lligada a la defensa d'esta tècnica de cacera gens selectiva que consisteix a disposar trampes enviscades perquè els pardalets s'apeguen i resulte més fàcil agarrar-los.

Este mètode de caça, si es pot considerar així al fet de seure mentre s'espera que un ocell s'apegue al visc, està estesa sobretot a les zones rurals de Castelló (perdó per la reiteració) i a algunes comarques de València i ha fet falta que la Unió Europea la declare il·legal per no ser selectiva perquè el PP valencià l'haja situat durant massa temps al centre del debat polític autòcton.

Potser per esta afició de Castellano a embrutar-se les mans de visc i ploma, en 2012 Fabra el nomenà secretari general del partit i conseller de Governació i ara ja porta unes setmanes dedicat a estendre la imperiosa necessitat que té el País Valencià de reformar l'Estatut per procedir a la rebaixa del nombre de diputats de les Corts, una de les genials idees (juntament a la de canviar els festius a dilluns) amb les quals Alberto Fabra pretén que el País Valencià supere la crisi (o fallida) econòmica.

Òbric un altre parèntesi. En este sentit sembla que Castellano ha pres el relleu del diputadíssim Rafael Maluenda. Tanque un altre parèntesi.

La setmana passada, durant una conferència, Castellano tornà a insistir en la necessitat de la reforma i donà més detalls de la proposta: donat que la reforma de l'Estatut requereix un referèndum, el PP proposa fer-lo coincidir amb les eleccions europees de l'any que ve. La notícia va córrer, lògicament, i hi hagué qui s'afanyà a fer càlculs i a dir la seua.

Jo, sincerament, crec que la cosa no donarà per a molt més. Vull dir, el PP tornarà a insistir sobre el tema, però ni la proposta ni el referèndum arribaran a materialitzar-se perquè l'oposició no entrarà al joc i, també, perquè des de Madrid no vorien amb bons ulls estes jugades boges i perilloses de la sucursal valenciana però, sobretot, perquè el PPCV podria acabar perdent la consulta.

Hem arribat a un punt en el qual els valencians ja no ens empassem més visc popular.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails