dijous, 18 de febrer de 2010

Memocristià Duran i Lleida

Algú podria pensar que el pitjor de l'espectacle que tingué lloc ahir al Congrés fou l'estilisme triat per Rosa Díez, el lapsus de Zapatero o la debilitat mental que demostrà Rajoy en dir allò de 'Si yo tuviera los votos y de mí dependiera...', però no, perquè el pitjor que oferí la cambra baixa espanyola vingué, precisament, de Catalunya, i ho feu amb ulleres roges i una calba torrada a sol.

El discurs de Duran i Lleida incloïa una 'reflexión final' que deia que 'no basta abordar la crisis con el discurso de que nadie va a perder sus derechos sociales', i continuà amb una bravata formidable: 'siempre hablamos de universalidad y de ilimitación de derechos. Nuestro modelo social puede sucumbir ahogado por los derechos'; i acabà amb una pregunta retòrica tan naïf com vergonyant: '¿Alguien piensa en las generaciones futuras, en nuestros hijos y nietos?, com si la protecció social i les pensions foren les causants de les xifres macroeconòmiques espanyoles i no el sistema de producció nefast que patim i un sistema financer tan especulatiu com insolidari.

Estes últimes setmanes, la calba visible dels memocristians ha volgut presumir d'allò que els analistes de dreta atribueixen al nacionalisme català conservador i inofensiu, el palpat 'sentit d'estat', en proposar un pacte global i transversal per eixir de la crisi, reunir-se en secret amb Rajoy i, en definitiva, passejar pels corredors fent creure que tenen un pla.

La dreta catalana, al remat, no està tan allunyada de la dreta espanyola, i les receptes econòmiques que planteja se concreten en rebaixar els impostos per retallar els drets socials. I poca cosa més.

La dreta basca, en canvi, és menys mema i menys cristiana que els convergents i a proposta del PNB es debatrà al Congrés estendre els beneficis de les famílies nombroses clàssiques a les famílies monoparentals formades per un progenitor i dos fills.

Potser siga perquè les eleccions catalanes seran demà i perquè per a les basques encara hem d'esperar a despús-demà, i que tot es tracte, en definitiva, d'una il·lusió òptica, però de moment hem tornat a comprovar, fins i tot dintre de la dreta, que ni tots els polítics -ni totes les polítiques que proposen- són iguals: sempre hi ha de pitjors.

Imatge d'A. Medran

7 comentaris:

Anònim ha dit...

No seré jo qui defense Duran i Lleida però dir que el discurs d'este tio és el de CiU no és un anàlisis a la teua alçada i menys dir que el PNB té un tarannà menys memocristià... Com tú, no m'agrada gens el que va dir eixe tipet però una cosa és Unió i altra Convergència... De fet, a Brusel·les no van en els democratacristians... Per cert, poses en dubte que ZP no farà allò que va dir Duran? Obama, un dretós de veritat, li ha tirat més mà a les classes altes que el superprogre de ZP...
Ferran

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Xixi, de ZP no he volgut dir ni pruna perquè és massa fotut d'asumir...

Per descomptat sé que Convergència és una cosa i Unió una altra: Convergència fa ajco, però Unió és repugnant.

EL PNB, memocristià i jesuita com la pare que els va parir, gaudeix de la meua simpatia des que està a l'oposició i des que Urkullu (ai, omá qué rico!) porta el timó del partit.

Anònim ha dit...

tot plegat és per plorar... I pensar que si Rodrigo Rato tingués ganes tocar els collons i es presentara, ZP hauria d'adelantar les el·leccions, guanyaria el PP i Ferran marxaria lluny, ben lluny... A un país on es fumarà a tots els bars durant un parell de segles més...
Rasoir, ens veurem a l'aniversari dels xiquets de la Gran Via/Zona Canovas?

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Ferransito-way, sí que vull deixar-me caure, però el dissabte. I amb el meu xiquet del bracet.

David ha dit...

Anem a pams, primer que res volguera dir que trobe molt més lletja a Rosa Díez i la seua disfressa que a Duran i Lleida i no és perque siga gai (que no ho soc).

Per una altra banda, Duran i Lleida és el portaveu de la coalició CiU, aleshores no parlava només en nom de Unió sinó que parlava en representació dels dos partits.

Jo no hi estic d'acord amb tot allò que va dir Duran i Lleida (ni molt menys), però n'hi han dos coses amb les que sí que estic d'acord: amb l'elegància i el tarannà (malgrat les ulleres roges), pense que va estar a l'alçada del debat i no com altres (Rajoy) que semblava una iaia de poble. Està clar que els dos són de dretes, però la catalana és una altra dreta molt diferent a l'espanyola, al menys en les formes (i que conste que no sóc catalanista).

N'hi ha una altra cosa que va dir DiL. amb la que sí que estic d'acord: el missatge que ZP transmet a la societat no és el més adequat per a una època de crisi com la que estem patint.

En compte de dir a la gent que no se preocupe per quedar-se sense feina perque l'estat no els abandonarà, perque qualsevol que se quede sense feina tindrà una paga de 450 euros durant sis mesos (que no soluciona el problema en absolut), jo pense que el missatge que hauria de transmetre el president del govern és que la millor solució per a acabar amb la crisi és que la gent ha de treballar i oblidar-se de viure de les subvencions.

Zapatero no està transmetent un missatge de confiança als mercats ni als consumidors. Cal que tothom treballe, si és necessari se baixem el sou o treballem més hores, però la solució a la crisi no és crear noves indemnitzacions per als aturats.

Per suposat també caldria una reforma del sistema financer i moltes més coses, però al final el missatge que arriba a la gent és el missatge populista de ZP que diu: "No importa que n'hi hasquen 4 ó 5 milions d'aturats, tots ells rebran una pagueta de 450 euros durant sis mesos, per això no heu de preocuparse, el pare-estat vos mantindrà passe el que passe mentre jo siga el president del govern.
Això no és seriòs, així no anem cara a l'aire (i que conste que no soc de dretes)

Busca qui t'ha pegat ha dit...

David, m'ha encantat el teu llarg post perquè has negat ser tres coses: ser gai, ser catalanista i ser de dretes

Si fóra freudià (que no ho sóc) començaria a treure conclusions... XD

Siga com siga, et dic el mateix que a l'anònim Ferran: no he volgut parlar de ZP al meu text, però compartisc la crítica que li fas, perquè els subsidis no ajuden perquè la gent es moga i es busque la vida.

Completament diferent és, per exemple, el cas de les pensions per jubilació, la reforma de les quals beneficiarà els bancs que constituiran plans de pensió privats.

Com diuen els gringos: win-win-win!

David ha dit...

Sabia que m'ho anaves a dir, com diria ma mare: "dime de que' presumes y te dire' de que' careces"

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails