dijous, 2 de maig de 2013

Busca qui t'ha llegit: abril 2013




A quina persona no li entren ganes de fotre un cop de puny a l'escó d'un president capaç de justificar una amistat amb un narcotraficant i de dir que no recorda si viatjà amb ell a Andorra o a Picos de Europa, però que creu recordar que hi havia neu? Qui no sent certa empatia amb un diputat que necessita cridar l'atenció despullant-se perquè el seu discurs no siga silenciat pel sistema perquè només pot intervindre tres voltes a l'any al Congrés?

¿Qué pasa, letrado, que sin uniforme no me reconoces?
Vaya... pues la verdad es que no... ¿Qué haces tú por aquí? 
Nada: me divorcié hace unos meses de mi mujer y me tocó venirme a casa de mis padres...
Pocs minuts després que es produïren les explosions a la marató de Boston ja teníem a Twitter testimonis i imatges i, també, els primers despropòsits, perquè les xarxes socials han demostrat amb escreix que no només a la televisió i als diaris es poden escoltar i llegir opinions indocumentades sobre qualsevol tema.

Ella és enginyera i treballa per a una multinacional. Guanya més de 200.000 euros a l'any i passa la meitat del temps a València i l'altra meitat a Singapur. Ell vol tindre fills i quan Ella està embarassada de set mesos la deixa per una altra més jove i amb la qual no té intenció de tindre cap fill.

Els rojos d'aquella època, que no són com els d'ara, no volien que el meu iaio fóra alcalde i li van traure una cançoneta: “Martinet vol ser alcalde i no acudí a la sessió / perquè no tenia tratge es posà el de la comunió””.

* * *



1 comentari:

pons007 ha dit...

post recopilatori pels mandrossos que no volen donar al botó d'entrada més antiga?

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails