A quina persona no
li entren ganes de fotre un cop de puny a l'escó d'un president
capaç de justificar una amistat amb un narcotraficant i de dir que
no recorda si viatjà amb ell a Andorra o a Picos de Europa, però
que creu recordar que hi havia neu? Qui no sent certa empatia amb un
diputat que necessita cridar l'atenció despullant-se perquè el seu
discurs no siga silenciat pel sistema perquè només pot intervindre
tres voltes a l'any al Congrés?
—
¿Qué
pasa, letrado, que sin uniforme no me reconoces?
—
Vaya...
pues la verdad es que no... ¿Qué haces tú por aquí?
—
Nada:
me divorcié hace unos meses de mi mujer y me tocó venirme a casa
de mis padres...
Pocs minuts
després que es produïren les explosions a la
marató de Boston ja teníem a Twitter testimonis i imatges i,
també, els primers despropòsits, perquè les xarxes socials han
demostrat amb escreix que no només a la televisió i als diaris es
poden escoltar i llegir opinions indocumentades sobre qualsevol tema.
Ella és enginyera
i treballa per a una multinacional. Guanya més de 200.000 euros a
l'any i passa la meitat del temps a València i l'altra meitat a
Singapur. Ell vol tindre fills i quan Ella està embarassada de set
mesos la deixa per una altra més jove i amb la qual no té intenció
de tindre cap fill.
“Els rojos
d'aquella època, que no són com els d'ara, no volien que el meu
iaio fóra alcalde i li van traure una cançoneta: “Martinet vol
ser alcalde i no acudí a la sessió / perquè no tenia tratge
es posà el de la comunió””.
* * *
1 comentari:
post recopilatori pels mandrossos que no volen donar al botó d'entrada més antiga?
Publica un comentari a l'entrada