dimecres, 15 de maig de 2013

La culpa fou del ramadà



Et puc fer una pregunta?
Clar, dispara.
Voràs, és que el meu fill se n'ha anat de casa i vull saber si puc fer alguna cosa per obligar-lo a tornar.
Quina edat té?
Vint-i-dos.
No, no pots fer res.
Saps què passa? Resulta que el meu fill va conéixer una persona per l'Internet (sic) i es van amigar i inclús la vaig tindre en casa quatre mesos. Era un xic, perquè el meu fill és d'eixos, i l'amic era musulmà. Musulmà de Marruecos (resic).

Musulmània, capital Marroc.

Ara resulta que un dia l'amic del meu fill diu que a casa tots hem de fer el ramadà i jo li dic que no, que si ell vol fer-lo que el faça, però que jo no pense passar fam perquè ho diga ell.
Molt lògic.
Total, que per culpa del ramadà (!) el meu fill i jo vam discutir i se'n van anar de casa els dos: el meu fill i el musulmà, i ara no sé on pot estar.
Li has telefonat al mòbil?
Moltes voltes, però el metge m'ha recomanat que no ho faça més.

On diu metge heu de llegir psiquiatre.

Has de fer cas al metge...
Home, jo te dic una cosa: imagine que a Marruecos no estaran, perquè allà no fem com ací, que quan se dóna un cas de desviacions (!!!) fem com si no passara res i ja està. No: allà són uns intolerants.

Arribats a este punt només em toca somriure i preguntar:

Em dius què et dec, que tinc una miqueta de presa?
Sí, clar... seran huit eurets. Per cert, com està la iaia?

Este és l'encant del comerç de proximitat.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails