Crisi matrimonial en dos actes

(I)

— La meua dona i jo no passem per un bon moment i vull separar-me.

Així comencen la majoria de les converses que mantinc cada dia.

— Molt bé. Primera pregunta: teniu fills?

I amb quatre o cinc preguntes més em faig una idea de la situació general. Este cas en concret és prototípic del temps que ens ha tocat patir: matrimoni de menys de cinc anys, una criatura, una hipoteca, un préstec personal, el cotxe per pagar i deutes amb Hisenda i la Seguretat Social com a conseqüència d'un negoci fracassat.

— I ara treballes?

— Bé, faig alguna cosa en negre...

— Què fas?

— Faig ungles de porcellana (!), faig monyos de fallera (!!) i sóc brodador de la confraria de la mare de déu dels desemparats (!!!).

De vegades no puc evitar-ho i acabe preguntant quin és el motiu de la crisi matrimonial, però en el cas que ens ocupa resultava massa evident.

(II)

— T'he portat una llista de les coses que m'agradaria emportar-me de casa.

— A vore...

Comence a llegir i no puc evitar que se'm note l'horror a la cara.

— Entens bé la lletra?

— Sí, eixe no és el problema, però anem a repassar la llista per a assegurar-nos que està tot correcte. Ací diu “5 botellas de aceite”?

— Sí.

Guarde un segon de silenci.

— Molt bé. I què és açò de “Basos Disney”?

— Un conjunt de gots que li vaig regalar al meu fill de “Las princesas Disney” i m'agradaria recuperar.

És curiós que una persona que sap escriure “Christian” (i li posa eixe nom al fill) no sàpiga escriure “vasos”.

— Molt bé. I què és un “Patatero cocina”?

— Un moblet amb rodes i calaixos que tenim a la cuina.

— On guardeu les creïlles?

— Sí. I també les cebes.