Molts analistes coincideixen a assenyalar que el personatge polític de l'any seria Obama. Uns altres que Patxi López. Jo personalment crec que és Ric Costa, el futur president de la Generalitat.
Segons Vogue, Letizia Ortiz i Pe Cruz són dos de les dones més elegants de l'any. I jo em pregunte quin mèrit té ser tan elegant quan disposes d'una quantitat gairebé il·limitada per comprar draps d'alta costura amb càrrec als pressupostos d'un Estat del primer món o quan les firmes de moda internacional es barallen per vestir-te.
En tots dos casos, es tracta només d'aquells llistats i resums que els mitjans ens regalen quan l'any natural s'esgota i que serveixen per omplir pàgines en una època en la qual les notícies (i les ganes de treballar) ni abunden ni tampoc són les millors.
Des de fa anys em resulta inevitable no caure en la temptació de fer el mateix (a la meua manera) quan l'any nou és a punt d'arribar i, sobretot, ho faig de bon grat quan l'any que ens abandona ha estat tan ple de satisfaccions personals com el 2009.
L'any que he fet els trenta ha estat un any de canvis, de novetats i de projectes acomplerts en molts, potser massa, aspectes de la meua vida. Així, si en el camp professional enguany he aconseguit instal·lar-me pel meu compte, obrir el meu propi despatx i consolidar la meua carrera, a nivell personal no només he gaudit amb la publicació en paper de Busca qui t'ha pegat, sinó de la fi de les obres de RasoirHouse (mi caaaaasa), un projecte llarg i ambiciós, i el qual ha estat a punt de desbaratar la, ja més que malmesa, estabilitat mental de qui ací es confessa dia sí i dia no. .
Per si fóra poc, que no ho és, l'any que ens abandona (o l'any que abandonem, tant fa una cosa com l'altra) ha suposat en el camp sentimental de servidor un important punt d'inflexió: 2008 fou un any sense rumb i em vaig embarcar en relacions que no em portaven enlloc i de les quals no vaig traure cap profit.
Enguany, en canvi, vaig iniciar l'any amb la relació més convenient que he tingut, el xic NIF, la fi de la qual em feu creure que no podria trobar una altra persona que poguera estimar (i fer-me sentir estimat) d'una forma tan intensa i, com he apuntat, tan convenient.
Però, com en tantes altres ocasions en esta vida, em vaig equivocar per complet, i en juny aparegué una persona que em feu creure en allò que ja no creia, que em fa bategar amb arítmia, que em posa la pelle d'oca, que em permet pensar en el futur, que m'il·lusiona, m'emociona i em sorprén i que em permet creure que 2010 serà encara millor del que puga imaginar.
Bon any a tots!
6 comentaris:
(però que és xurro). Deuries haver posat entre parèntesi al final. A Catarroja es coneix que sou més tolerants, però si estigueres a la Vila a bones hores. A la dona del cosí del meu ex els sogres encara no li parlen (després de sis anys des de la boda i dos fills) perquè "és castellana".
és que em té igual, comtessa! ;)
i no és castellà, és de la valència castellana :P
A mi, si em sortís un nòvio xurro, me l'estimaria igual ;p
Realment, t'ha sortit un any rodó. Et desitjo que el 2010 sigui igual (millor és que ja no puc imaginar-me com, algun càrrec al govern?)
sr allau, ha estat un gran any, ho he de reconéixer, i no exagere si dic que hui per hui el meu xic és el que més m'il·lusiona :)
el 2010 encara pot ser molt millor, prepara't pel bolo de biblioteca;)
bolo de biblioteca? hi ha barra a les biblioteques? ;)
Publica un comentari a l'entrada