dimarts, 11 de juny de 2013

Iturgaiz versus Colau



Han tingut molta repercussió els plors llastimosos de Carlos Iturgaiz arran la concessió del Premi Ciutadà Europeu 2013 a la PAH per part del Parlament Europeu: “Hoy es Ada Colau y mañana es Arnaldo Otegi”, es despatxà l'eurodiputat del PP sense ser conscient que amb esta comparació, donada l'acceptació social de Colau, el que feia era llançar una floreta al dirigent abertzale empresonat.

És comprensible que aquells que no hem viscut sota l'amenaça etarra passem pàgina ràpidament i, també, que no fem del terrorisme el leitmotiv de la nostra existència, però entenc que per a qui ha hagut d'assistir a desenes d'enterraments de companys de partit la cosa siga una miqueta més complicada i que al coret encara hi haja lloc per al ressentiment i la suspicàcia: el gat escaldat amb aigua tèbia en té prou.

Però, justament per això, em costa entendre que Iturgaiz insistira (i insistira i insistira) a qualificar la PAH d'organització violenta a la qual dedicà expressions com ara “No se puede premiar a quienes solo traen tensión y enfrentamientos”, “Ada Colau es la promotora de una organización violenta, que tiene detrás los escraches y que se dedica a amenazar a los políticos y sus familias” o “la bandera de esta organización es amedrentar y amenazar y hacer la vida imposible a los ciudadanos de España y no puede ser vitoreada en el Parlamento Europeo”.

Sorprén que una persona que ha hagut de fer política en un moment fotut i complicat, sota la innegable amenaça del terrorisme etarra, haja arribat a un punt de destrellat tan boig que siga incapaç de diferenciar allò que, efectivament, suposava una amenaça i una coacció i haja acabat trobant en la PAH un nou enemic a combatre i al qual continuar acusant d'allò que en algun moment sí que patí.

En esta ocasió, però, ni Iturgaiz ni els que pretenen viure de l'estela del victimisme tenen raó.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails