dijous, 6 de juny de 2013

Donar la mà



La caverna s'ha portat les mans al cap perquè una dotzena dels vora 130 estudiants premiats pel seu expedient acadèmic es van negar a saludar el sinistre-ministre Wert durant la cerimònia de lliurament dels guardons que tingué lloc este dilluns.

Fou un acte de protesta simbòlic, de desacord amb la política educativa del PP, completament legítim, proporcionat i adequat a les circumstàncies personals dels participants i de l'acte, i no cal justificar el dret de qualsevol persona a deixar de saludar un càrrec públic per mostrar el rebuig a la política que està portant endavant.

La dreta més rància, però, ha aprofitat per criticar l'educació (amb minúscula) d'estos estudiants i obviar que amb el nou model plantejat i, sobretot, amb les retallades dels govern central i autonòmics és l'Educació (amb majúscula) dels actuals i dels futurs estudiants la que està en joc.

Un dels exemples més idiotes d'esta crítica buida, pueril i reaccionària a l'acte de protesta dels estudiants la trobem en la sessió de Twitter que ens regalà la periodista Marta Rivera Cruz, a la qual només he escoltat en algunes tertúlies desenvolupar arguments amb la consistència d'un flam de formatge.

Comença la festa:

(I)
LA BLEDA

Los 12 estudiantes que hoy negaron el saludo al ministro van a llegar muy lejos si su forma de demostrar desacuerdo es siendo groseros.

Alguien debería haber dicho a los estudiantes que hoy negaron el saludo al ministro que perder las formas es una forma de perder la razón...

(II)
LA CONDESCENDENT

Mi abuela no necesitaba estudios para saber que no se niega el saludo a nadie.

Hablé de esto con dos empresarios. Me decían que no contratarían a ninguno de estos chicos.

Alguien debería decir a esos niñitos q en la vida hay q saludar a mucha gente q no te gusta.

Tengo ganas de ver a estos en el mundo real, poniendo morros y negando el saludo a quien no les mole...

(i III)
LA QUE FA ANÀLISIS POLÍTIQUES COM SI FÓRA UNA SABATA

Es más cómodo poner morros a Wert que reprochar al rector sus gastos suntuarios.

Las tasas hay que subirlas cuando los gestores llevan la Universidad al borde de la bancarrota.

Ben mirat, potser estem exagerant amb el tema de l'Educació: si esta senyora, amb esta capacitat per a argumentar, és capaç de guanyar-se la vida exercint de periodista, qui diu que no hi ha una oportunitat per a tots?

3 comentaris:

Molding ha dit...

-Voy a estudiar una carrera.
-Pues te subo la tasa.
-Tengo beca.
-Pues te la quito.
-Pido un préstamo.
-No te lo doy.
-Pues me voy a otra Facultad.
-Te quito el tren.
(inspirado en un Twitt de @AtticusUve) que no sé si se lo habrá copiado.
Jo haguera agafat el diplòma i li haguera donat una ostia que encara estaría a l'hospital.
Y després, ja voriem.....
P.D.: Tinc un bon advocat.....

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Per Molding faré el que faça falta ;)

Anònim ha dit...

"Me parece más coherente no aceptar esos premios y no aceptar la ayuda económica."
Toca't la figa.
Com diria mon pare, "matant-los no paguen el mal que fan".
n.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails