dilluns, 3 de juny de 2013

La iaia i Dimoni


Quan jo era xicoteta teníem una cabra rogeta que li deien Dimoni perquè mossegava les altres, però mai la nugàvem perquè mon pare li havia ensenyat a anar darrere del carro com si fóra un gos. Una dia estàvem a la porta de casa Dimoni i jo i, tu saps on està el molí? Bé, és igual. Estàvem Dimoni i jo a la porta de casa i passà un carro ple d'arròs. Dimoni pegà darrere del carro i mon pare em digué: “Xiqueta, que se'n va Dimoni” i me manà buscar la cabra. El carro entrà al molí a descarregar l'arròs i Dimoni entrà darrere. Vaig guaitar a la porta i vaig preguntar a l'home del carro: “Bon home, ha vist vosté la meua cabreta?”, però l'home em va dir que no i jo li vaig dir: “Com que no? I què fa eixa cabra rogeta nugada a eixa argolla?” i l'home l'hagué de desnugar i torní a casa amb Dimoni.

Vaig deixar la forqueta al plat i vaig beure un glop d'aigua abans de contestar:

Iaia, quan li he preguntat com li ha anat el dia em referia a hui i no a 1930.

Però la iaia tornà a ignorar-me.

En un minut ja havien nugat Dimoni a la paret.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

de ben segur que era millor l'anècdota de Dimoni que no pas el que havia fet avui :)

pons007 ha dit...

Sembla ser que els dies eren més interessants en el 1930 que no pas avui en dia.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails