Antifalla (i II)

He de reconéixer que després d'aquell primer contacte amb la futura falla em vaig oblidar prou del tema.

Òbric parèntesi. No només tinc la memòria curta (i les cames llargues), sinó que no m'agrada flagel·lar-me amb coses futuribles. Tanque parèntesi.

El veïnat, però, decidí organitzar-se i passar a l'atac, i a banda d'eixir en premsa quasi tots els dies (un fet inexplicable si no fóra perquè sabem quin és l'estil de la premsa escrita valenciana) han decidit declarar la guerra a la futura falla i a qualsevol que mostre públicament el seu suport a este projecte abominable.

Fins que, la setmana passada, mentre passejava amb Matt, una veïna em va cridar:

— Martí, vine cap a ací —ordenà, i a Matt: Hola, bonico.

— Digues, Vicen.

— Has vist el diari de hui?

— Sí —vaig mentir.

— I què et pareix?

— Que no hi ha dret.

Com no sabia de què em parlaven, esta em va semblar una resposta comodí.

— Diuen els falleros que protestem perquè el veïnat està format per gent vella.

— Tindran valor...

— Mira, ara arriba Pepa... PEEEEPI, VINE!!!

Pepi es va sumar a la conversa i va declarar:

— Jo et dic una cosa: mai he protestat per res, ni contra els socialistes, però si munten una falla a la plaça van a sentir-me.

A poc a poc es van apropar una quinzena de veïns i vam fer un rotgle. Em va sorprendre que tanta gent, i sobretot d'un barri on el PP va obtindre en les últimes eleccions el 68% dels vots (!!!) i on cada Nadal els balcons s'omplen de llençols amb imatges d'un fetus de nom Jesús, es mostrara tan bel·ligerant contra una falla.

— I açò només és el principi —advertí una veïna—, perquè quan acabem amb la falla hem de muntar una associació de veïns per plantar cara a l'Ajuntament en moltes altres coses. Martí, prepara'ns uns estatuts i pensa't si vols ser el president.

Ben pensat, una falla tampoc molesta tant, no?