divendres, 23 de maig de 2014

Resum de campanya (i IV): la primavera




La veritat és que Compromís no encarava massa bé les eleccions europees: es va perdre molt de temps per a aprovar un reglament de primàries que satisfera les aspiracions (més o menys lògiques) de les diferents formacions que formen part de la coalició i es corria es risc que això passara factura.

Òbric parèntesi. Afortunadament, tret d'aquells que van treballar perquè tot eixira endavant, d'allò ningú se'n recorda. Tanque parèntesi.

Reòbric parèntesi. Ni tan sols aquells que es van dedicar a donar pel sac. Retanque parèntesi.

Amb el reglament aprovat es va encetar un procés de primàries obertes amb el resultat que tots coneixem: Jordi Sebastià, alcalde de Burjassot i figura emergent dins de Compromís, les va guanyar. Faltava, però, el millor de tot: saber si Compromís s'integraria en alguna llista o si buscaria candidats estrella, perquè la candidatura en solitari quedava descartada per motius obvis.

I jo, que sóc molt pesat, sempre que em trobava amb Enric Morera preguntava:

Què farem, Enric?

I Morera sempre em contestava:

No patisques, Compromís liderarà.

Però jo no les tenia totes: si Compromís pactava amb altres partits més grans era impossible liderar una candidatura, i si, tal com alguns mitjans publicaven, Compromís fitxava alguna estrella, el lideratge de la coalició quedaria eclipsat per unes figures que, amb el temps, s'han revelat més clíniques que una altra cosa.

Fins que, al remat, es va anunciar que Compromís formava part d'una coalició de partits i col·lectius socials a tota Espanya: havien arreplegat ací i a allà formacions polítiques l'existència de les quals molts ignoràvem i moviments socials nascuts de la ressaca del 15M.

Sota el paraigües de la Primavera Europea, Compromís liderava una mena de totum revolutum de partits i col·lectius socials amb tres idees bàsiques: justícia social, democràcia i medi ambient.

Sí, Morera havia tingut raó des del principi, de la mateixa forma que quan Fabra va decidir tancar Canal 9 li va dir en les Corts (tantes voltes que vaig perdre el compte) que “Açò no t'ha d'eixir gratis” i també tenia raó: a tres dies de les eleccions europees una denúncia de Compromís contra els responsables d'haver afonat i prostituït RTVV rebentava la campanya del PPCV i s'emportava per davant Lola Johnson, rescatada pel de Castelló com a secretària autonòmica de Comunicació de la Generalitat.

A alguns la primavera els ha agafat en plena crisi d'astènia. 
 

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails