La
veritat és que Compromís no encarava massa bé les eleccions
europees: es va perdre molt de temps per a aprovar un reglament de
primàries que satisfera les aspiracions (més o menys lògiques) de
les diferents formacions que formen part de la coalició i es corria
es risc que això passara factura.
Òbric
parèntesi. Afortunadament, tret d'aquells que van treballar perquè tot eixira endavant, d'allò ningú se'n recorda. Tanque parèntesi.
Reòbric
parèntesi. Ni tan sols aquells que es van dedicar a donar pel sac.
Retanque parèntesi.
Amb
el reglament aprovat es va encetar un procés de primàries obertes
amb el resultat que tots coneixem: Jordi Sebastià, alcalde de
Burjassot i figura emergent dins de Compromís, les va guanyar.
Faltava, però, el millor de tot: saber si Compromís s'integraria en
alguna llista o si buscaria candidats estrella, perquè la
candidatura en solitari quedava descartada per motius obvis.
I
jo, que sóc molt pesat, sempre que em trobava amb Enric Morera
preguntava:
—Què
farem, Enric?
I
Morera sempre em contestava:
—No
patisques, Compromís liderarà.
Però
jo no les tenia totes: si Compromís pactava amb altres partits més
grans era impossible liderar una candidatura, i si, tal com
alguns mitjans publicaven, Compromís fitxava alguna estrella,
el lideratge de la coalició quedaria eclipsat per unes
figures que, amb el temps, s'han revelat més clíniques que una
altra cosa.
Fins
que, al remat, es va anunciar que Compromís formava part d'una
coalició de partits i col·lectius socials a tota Espanya: havien
arreplegat ací i a allà formacions polítiques l'existència de les
quals molts ignoràvem i moviments socials nascuts de la ressaca del
15M.
Sota
el paraigües de la Primavera Europea, Compromís liderava una mena
de totum revolutum de partits i col·lectius socials amb tres
idees bàsiques: justícia social, democràcia i medi ambient.
Sí,
Morera havia tingut raó des del principi, de la mateixa forma que
quan Fabra va decidir tancar Canal 9 li va dir en les Corts (tantes
voltes que vaig perdre el compte) que “Açò no t'ha d'eixir
gratis” i també tenia raó: a tres dies de les eleccions europees
una denúncia de Compromís contra els responsables d'haver afonat i
prostituït RTVV rebentava la campanya del PPCV i s'emportava per davant Lola Johnson, rescatada pel de Castelló com a secretària
autonòmica de Comunicació de la Generalitat.
A
alguns la primavera els ha agafat en plena crisi d'astènia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada