González
Pons i els 7.000 llocs de treball diaris
Una
personal normal, després de dir en una campanya electoral que aspira
a crear tres milions i mig de llocs de treball i que la realitat li
amolle una hòstia en la cara, s'haguera tallat una miqueta a l'hora
de fer noves afirmacions per l'estil.
González
Pons, en canvi, no només no aprén a no fer futuribles
destrellatats, sinó que és capaç de falsejar la realitat del
moment i amollar xifres en un debat que tenen menys esperança de
vida que una mosca.
Que
Pons vaja de número 2 en la candidatura europea del PP té dos
conseqüències immediates: d'una part, pot fer que Cañete resulte,
efectivament, superior intel·lectualment i, d'una altra, que entren
ganes de votar-lo i enviar-lo a Brussel·les.
Quan
González Pons entra en campanya, la intel·ligència escapa per la
finestra.
IU
i UPyDance amb problemes de capçalera
Les
enquestes dibuixen un gran escenari per a la tercera i quarta força
espanyoles, sobretot per a IU, ja que sembla que UPyDance a última
hora s'ha estancat i el seu vot progressista i centrat es dividirà
entre les candidatures de Ciutadans i Vox.
Estes
dos formacions ho tenen tot de cara per a petar-ho en estes eleccions
i en les que ve, però, coses de la vida, els seus caps de llista
continuen sent el pitjor problema: UPyDance confia les seues
expectatives a un repel·lent amb corbatí capaç d'amollar en un
debat que Rajoy no va al teatre; i IU, per la seua banda, continua
mantenint Willy (sic) Meyer com a cap de llista, de la mateixa
forma que a Espanya ho fa amb Cayo Lara.
Resulta
curiós que Sosa Wagner i Willy (sic) Meyer són la principal
rèmora d'unes forces que haurien de celebrar el diumenge uns
excel·lent resultats.
La
morralla
Una
de les (poques) coses que recordarem d'estes eleccions serà la
quantitat de partits estranys que s'han presentat aprofitant el ressò
que determinats personatges tenen en les xarxes socials i en les
tertúlies de televisió, com l'inefable Pablo Iglesias i la seua
candidatura bolivariana Podemos o la RED d'Elpidio Silva, i la
divisió de la dreta per la dreta amb la irrupció de Vox i el salt
europeu de Ciutadans.
Amb
estos ingredients, el meu pronòstic és que les eleccions europees
no ens decebran: diumenge tindrem una sessió de circ assegurat.
2 comentaris:
puc tirar de tòpics i dir que no només tenim els polítics nacionals que ens mereixem sinó que també tenim els europeus que ens mereixem?
Podemos ha superat a Compromís... que queda 6a força al PV. Gran treball de Marina Albiol també.
Publica un comentari a l'entrada