dimecres, 21 de maig de 2014

Resum de campanya (III)



González Pons i els 7.000 llocs de treball diaris
Una personal normal, després de dir en una campanya electoral que aspira a crear tres milions i mig de llocs de treball i que la realitat li amolle una hòstia en la cara, s'haguera tallat una miqueta a l'hora de fer noves afirmacions per l'estil.

González Pons, en canvi, no només no aprén a no fer futuribles destrellatats, sinó que és capaç de falsejar la realitat del moment i amollar xifres en un debat que tenen menys esperança de vida que una mosca.

Que Pons vaja de número 2 en la candidatura europea del PP té dos conseqüències immediates: d'una part, pot fer que Cañete resulte, efectivament, superior intel·lectualment i, d'una altra, que entren ganes de votar-lo i enviar-lo a Brussel·les.

Quan González Pons entra en campanya, la intel·ligència escapa per la finestra.

 

IU i UPyDance amb problemes de capçalera
Les enquestes dibuixen un gran escenari per a la tercera i quarta força espanyoles, sobretot per a IU, ja que sembla que UPyDance a última hora s'ha estancat i el seu vot progressista i centrat es dividirà entre les candidatures de Ciutadans i Vox.

Estes dos formacions ho tenen tot de cara per a petar-ho en estes eleccions i en les que ve, però, coses de la vida, els seus caps de llista continuen sent el pitjor problema: UPyDance confia les seues expectatives a un repel·lent amb corbatí capaç d'amollar en un debat que Rajoy no va al teatre; i IU, per la seua banda, continua mantenint Willy (sic) Meyer com a cap de llista, de la mateixa forma que a Espanya ho fa amb Cayo Lara.

Resulta curiós que Sosa Wagner i Willy (sic) Meyer són la principal rèmora d'unes forces que haurien de celebrar el diumenge uns excel·lent resultats.

 

La morralla
Una de les (poques) coses que recordarem d'estes eleccions serà la quantitat de partits estranys que s'han presentat aprofitant el ressò que determinats personatges tenen en les xarxes socials i en les tertúlies de televisió, com l'inefable Pablo Iglesias i la seua candidatura bolivariana Podemos o la RED d'Elpidio Silva, i la divisió de la dreta per la dreta amb la irrupció de Vox i el salt europeu de Ciutadans.

Amb estos ingredients, el meu pronòstic és que les eleccions europees no ens decebran: diumenge tindrem una sessió de circ assegurat.

2 comentaris:

pons007 ha dit...

puc tirar de tòpics i dir que no només tenim els polítics nacionals que ens mereixem sinó que també tenim els europeus que ens mereixem?

Anònim ha dit...

Podemos ha superat a Compromís... que queda 6a força al PV. Gran treball de Marina Albiol també.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails