Més
prompte o més tard havia de passar: “Jueces de Zaragoza piden que los policías vistan mejor porque no logran distinguirlos de los acusados”.
Puc
confirmar-ho: el nivell estètic de determinats policies i guàrdies
civils quan van al jutjat a declarar perquè han intervingut en un
cas comença a ser perillosament informal i un passeig per la zona
roja de la Ciutat de la Justícia de València és suficient per
a demostrar-ho.
Òbric
parèntesi. Vull deixar clar que els policies nacionals i els
guàrdies civils no vénen als judicis d'uniforme perquè quan els
toca declarar els donen el dia lliure, encara que només vinguen a
ratificar l'atestat i acaben en cinc minuts. Tanque parèntesi.
Com
este espai no només serveix de teràpia personal, sinó que té
vocació de servei públic, he preparat per a jutges i fiscals esta
GUIA PER A
DIFERENCIAR UN ACUSAT D'UN POLICIA
La
raça
Anem
a començar pel més fàcil: no hi ha guàrdies civils negres. Ni
àrabs. Ni asiàtics. Ni res que no siga blanc.
La
delinqüència, en canvi, és molt més diversa i multicultural.
Si
només parla espanyol, sobretot amb accent extremeny, és policia.
Si
parla una llengua estrangera i no és l'intèrpret, és l'acusat.
La
complexió
Quan
algú es dedica a traficar amb drogues o a robar no té temps per
anar al gimnàs. Per això, els delinqüents no solen estar quadrats
i si ho estan sol ser una musculatura natural i harmoniosa, més de
l'estil grec clàssic.
Els
policies i guàrdies civils, en canvi, no només fan torns de sis
hores (!) sinó que la majoria de comissaries tenen convenis amb els
ajuntaments que els permeten tindre accés gratuït a les
instal·lacions municipals, per la qual els agents de l'ordre (tret
d'aquells que estudien) es passen el dia alçant peses, fins arribar
a extrems de deformitat.
Si
té els braços més amples que les cames, és policia.
Si
és un tirillas, és l'acusat.
Els
pèls
Els
delinqüents no es depilen. Això és un fet incontestable.
Els
agents de l'ordre, en canvi, dediquen les hores que no estan al
gimnàs a llevar-se tots els pèls del cos: des de les celles als
dits dels peus.
Si
té les celles com dues erugues raquítiques i la barba perfilada, és
policia.
Si
té pèls en les cames, és l'acusat.
La
roba
L'acusat,
com qualsevol ciutadà, pot vestir de dues maneres: bé o malament.
Atenent a les circumstàncies personals i del cas concret, l'outfit
del delinqüent serà un o un altre. Si l'acusat és de raça gitana,
la roba portarà pedreria; si és negre, hi haurà logos molts grans;
si és un delinqüent sexual, portarà sabatilles de la marca
Paredes... la varietat és immensa.
Els
policies, en canvi, sempre porten un uniforme casual:
samarreta, pantaló curt en estiu, texans en hivern i esportives. Les
marques també solen ser les mateixes: Pull&Bear per als guàrdies
civils; Diesel i G-Star per als nacionals.
Els
complements: la mariconera i les ulleres de sol
Els
acusats són gent d'esperit lliure i molts van per la vida sense
documentació ni possessions materials, de forma que amb les
butxaques tenen prou per a portar tot allò que necessiten. Per
descomptat, mai duen ulleres de sol. Ni tan sols robades.
Els
agents de l'ordre, en canvi, sempre porten ulleres de sol i van amb
una bandolera d'eixes menudetes que es pengen al muscle. I per a què?
Molt senzill: per a guardar tot allò que els altres guardem a les
butxaques: el mòbil, les claus i la cartera.
De
res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada