dilluns, 6 d’octubre de 2014

Gatets i gossets




Puc confirmar-ho: el nivell estètic de determinats policies i guàrdies civils quan van al jutjat a declarar perquè han intervingut en un cas comença a ser perillosament informal i un passeig per la zona roja de la Ciutat de la Justícia de València és suficient per a demostrar-ho.

Òbric parèntesi. Vull deixar clar que els policies nacionals i els guàrdies civils no vénen als judicis d'uniforme perquè quan els toca declarar els donen el dia lliure, encara que només vinguen a ratificar l'atestat i acaben en cinc minuts. Tanque parèntesi.

Com este espai no només serveix de teràpia personal, sinó que té vocació de servei públic, he preparat per a jutges i fiscals esta

GUIA PER A DIFERENCIAR UN ACUSAT D'UN POLICIA

La raça
Anem a començar pel més fàcil: no hi ha guàrdies civils negres. Ni àrabs. Ni asiàtics. Ni res que no siga blanc.
La delinqüència, en canvi, és molt més diversa i multicultural.
Si només parla espanyol, sobretot amb accent extremeny, és policia.
Si parla una llengua estrangera i no és l'intèrpret, és l'acusat.

La complexió
Quan algú es dedica a traficar amb drogues o a robar no té temps per anar al gimnàs. Per això, els delinqüents no solen estar quadrats i si ho estan sol ser una musculatura natural i harmoniosa, més de l'estil grec clàssic.
Els policies i guàrdies civils, en canvi, no només fan torns de sis hores (!) sinó que la majoria de comissaries tenen convenis amb els ajuntaments que els permeten tindre accés gratuït a les instal·lacions municipals, per la qual els agents de l'ordre (tret d'aquells que estudien) es passen el dia alçant peses, fins arribar a extrems de deformitat.
Si té els braços més amples que les cames, és policia.
Si és un tirillas, és l'acusat.

Els pèls
Els delinqüents no es depilen. Això és un fet incontestable.
Els agents de l'ordre, en canvi, dediquen les hores que no estan al gimnàs a llevar-se tots els pèls del cos: des de les celles als dits dels peus.
Si té les celles com dues erugues raquítiques i la barba perfilada, és policia.
Si té pèls en les cames, és l'acusat.

La roba
L'acusat, com qualsevol ciutadà, pot vestir de dues maneres: bé o malament. Atenent a les circumstàncies personals i del cas concret, l'outfit del delinqüent serà un o un altre. Si l'acusat és de raça gitana, la roba portarà pedreria; si és negre, hi haurà logos molts grans; si és un delinqüent sexual, portarà sabatilles de la marca Paredes... la varietat és immensa.
Els policies, en canvi, sempre porten un uniforme casual: samarreta, pantaló curt en estiu, texans en hivern i esportives. Les marques també solen ser les mateixes: Pull&Bear per als guàrdies civils; Diesel i G-Star per als nacionals.

Els complements: la mariconera i les ulleres de sol
Els acusats són gent d'esperit lliure i molts van per la vida sense documentació ni possessions materials, de forma que amb les butxaques tenen prou per a portar tot allò que necessiten. Per descomptat, mai duen ulleres de sol. Ni tan sols robades.
Els agents de l'ordre, en canvi, sempre porten ulleres de sol i van amb una bandolera d'eixes menudetes que es pengen al muscle. I per a què? Molt senzill: per a guardar tot allò que els altres guardem a les butxaques: el mòbil, les claus i la cartera.

De res.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails