12.49
hores del dimecres 1 d'octubre. Tuit de 324.cat: “El Parlament
aprova mantenir la votació dels membres de la comissió de control
de la consulta”.
12.55
hores del dimecres 1 d'octubre. Tuit del diari ARA: “El PP de
Catalunya denunciarà a la fiscalia els diputats que han votat els
membres de la comissió de control del 9-N”.
Sóc
incapaç d'entendre res. He perdut el fil dels esdeveniments i ja no
sé què està passant ni tan sols què hòsties és la “comissió
de control de la consulta” (!!!) i, el pitjor de tot, és que no
vull saber-ho. Reconec que “el procés” i la consulta m'han
superat i estic barallant la possibilitat de buscar un vol perquè el
9 de novembre no m'agafe a l'hemisferi nord.
Fins
fa poc em sumava a l'opinió, prou generalitzada entre la majoria de
persones amb trellat, que afirmava que el resultat de tot açò seria
la frustració de gran part de la societat catalana que aspirava a la
independència del país, però ara ho veig més negre.
Des
que tot açò començà, a Catalunya s'ha deixat de fer política,
s'ha deixat de fer periodisme i, el més greu, molts han deixat de
pensar.
L'últim
episodi de transcendència, però del tot previsible, ha estat la
suspensió per part del Constitucional de la llei de consultes i del
decret de convocatòria del 9-N. Perquè són inconstitucionals? No,
senzillament perquè, d'acord amb la legislació vigent, el recurs
d'inconstitucionalitat del Govern té la prerrogativa de suspendre
cautelarment qualsevol norma recorreguda abans d'entrar a estudiar el
fons.
Esta
informació, que està a l'abast de tothom, ha estat ignorada pel
gruix de l'opinió pública a favor de la consulta, i també per
aquells als quals cal pressuposar cert nivell intel·lectual, de
forma que s'ha pogut llegir, per exemple, al compte de Twitter d'un
important periodista català: “Avui penso en els meus amics homosexuals que es van haver d'esperar l'angoixa de SET ANYS a què el TC decidís sobre el seu matrimoni”, ignorant (o no) que el
recurs contra la llei de matrimoni homosexual fou interposat pel PP
en l'oposició, per la qual cosa no cabia parlar de suspensió
cautelar.
Ja
sabíem que tot el que envoltava “el procés” i la consulta no
tenia cap, però ara ja sabem que tampoc no té peus per a caminar,
perquè si el xurrimerinisme i l'absència de rigor han de ser els
pilars de l'argumentari dels seus defensors la cosa no pot arribar
molt més lluny.
2 comentaris:
xurrimerinisme, bonica paraula
No puc estar més d'acord.
Personalment, estic sobresaturat d'informació innecessària i manipulada i, a la mínima que ho critic, entr a formar part dels fatxes.
#yay
Ve a ser un "o estás conmigo, o estás contra mí".
Publica un comentari a l'entrada