Sense retorn

Ahir em vaig despertar de la migdiada amb una visió: I si, després de tot, l'anunci de Mas d'una consulteta sui generis haguera estat pactada amb Rajoy?

— Mariano, ¿qué te parece si renuncio al 9N y convoco otra cosa para el mismo 9N?

— ¿Me estás hablando en catalán? Es que no te entiendo, Ártur.

— Muy sencillo: yo digo que no convoco el 9N y tú te apuntas el tanto. Luego salgo y digo que el 9N sí que se podrá votar, aunque sea una patochada, descoloco a los independentistas y me apunto yo el tanto. ¡Win-win, Mariano!

— Ahora te he entendido todo menos eso del güin-güin.

— Coño, Mariano, te he dicho mil veces que tienes que viajar más.

— Está el mundo como para coger aviones... Escucha, ¿pero en Madrid nos seguís apoyando, verdad? Ya sabes que el estado de bienestar no se desmantela solo...

— Pues claro, como siempre. Oye, ¿puedo decir que el adversario de Cataluña es el estado español? Así en general, ¿eh?, sin personalizar en nadie.

— Me aprietas mucho, Ártur... Deja que se lo pregunte a Soraya, que es la que manda, y te digo algo.

Òbric parèntesi. No torne a dinar amb vi entre setmana. Tanque parèntesi.

Al remat Mas ha renunciat a la consulta pactada i compromesa amb els altres grups que hi eren a favor perquè Espanya “no els deixa fer-la” (sorpresa!) i Junqueras s'ha limitat a fer el ploramiques en una compareixença de premsa lamentable: “Encara no havíem rebut un requeriment judicial concret d'Espanya; ens quedava camí per recórrer... però els ajudarem igualment”, com quan has sorprés la teua parella follant amb un altre i encara li demanes perdó. Fins i tot al meu estimat Herrera se li ha liquat el cervell i ha proposat arreplegar “milions de denúncies” el 9N i portar-les a Europa no sé ben bé amb quin propòsit.

Tants mesos monotemàtics per a res, tants mesos de desgovern i desoposició per a acabar fent el ridícul, tants mesos de “procés” per a una pseudoconsulta que no porta enlloc i els resultats de la qual no serviran ni per a obrir els informatius. I tots tornen a empassar-s'ho.

Almenys, mentre això passa allà dalt, ací hi ha alguna cosa que es mou i al País Valencià es visualitza un canvi de majories per primera vegada en vint anys.

Redéu, ja ens tocava.