Ni cap ni peus

12.49 hores del dimecres 1 d'octubre. Tuit de 324.cat: “El Parlament aprova mantenir la votació dels membres de la comissió de control de la consulta”.

12.55 hores del dimecres 1 d'octubre. Tuit del diari ARA: “El PP de Catalunya denunciarà a la fiscalia els diputats que han votat els membres de la comissió de control del 9-N”.

Sóc incapaç d'entendre res. He perdut el fil dels esdeveniments i ja no sé què està passant ni tan sols què hòsties és la “comissió de control de la consulta” (!!!) i, el pitjor de tot, és que no vull saber-ho. Reconec que “el procés” i la consulta m'han superat i estic barallant la possibilitat de buscar un vol perquè el 9 de novembre no m'agafe a l'hemisferi nord.

Fins fa poc em sumava a l'opinió, prou generalitzada entre la majoria de persones amb trellat, que afirmava que el resultat de tot açò seria la frustració de gran part de la societat catalana que aspirava a la independència del país, però ara ho veig més negre.

Des que tot açò començà, a Catalunya s'ha deixat de fer política, s'ha deixat de fer periodisme i, el més greu, molts han deixat de pensar.

L'últim episodi de transcendència, però del tot previsible, ha estat la suspensió per part del Constitucional de la llei de consultes i del decret de convocatòria del 9-N. Perquè són inconstitucionals? No, senzillament perquè, d'acord amb la legislació vigent, el recurs d'inconstitucionalitat del Govern té la prerrogativa de suspendre cautelarment qualsevol norma recorreguda abans d'entrar a estudiar el fons.

Esta informació, que està a l'abast de tothom, ha estat ignorada pel gruix de l'opinió pública a favor de la consulta, i també per aquells als quals cal pressuposar cert nivell intel·lectual, de forma que s'ha pogut llegir, per exemple, al compte de Twitter d'un important periodista català: “Avui penso en els meus amics homosexuals que es van haver d'esperar l'angoixa de SET ANYS a què el TC decidís sobre el seu matrimoni”, ignorant (o no) que el recurs contra la llei de matrimoni homosexual fou interposat pel PP en l'oposició, per la qual cosa no cabia parlar de suspensió cautelar.

Ja sabíem que tot el que envoltava “el procés” i la consulta no tenia cap, però ara ja sabem que tampoc no té peus per a caminar, perquè si el xurrimerinisme i l'absència de rigor han de ser els pilars de l'argumentari dels seus defensors la cosa no pot arribar molt més lluny.