Ahir
em vaig despertar de la migdiada amb una visió: I si, després de
tot, l'anunci de Mas d'una consulteta sui generis haguera
estat pactada amb Rajoy?
—
Mariano,
¿qué te parece si renuncio al 9N y convoco otra cosa para el mismo
9N?
—
¿Me
estás hablando en catalán? Es que no te entiendo, Ártur.
—
Muy
sencillo: yo digo que no convoco el 9N y tú te apuntas el tanto.
Luego salgo y digo que el 9N sí que se podrá votar, aunque sea una
patochada, descoloco a los independentistas y me apunto yo el tanto.
¡Win-win, Mariano!
—
Ahora
te he entendido todo menos eso del güin-güin.
— Coño,
Mariano, te he dicho mil veces que tienes que viajar más.
—
Está
el mundo como para coger aviones... Escucha, ¿pero en
Madrid nos seguís apoyando, verdad? Ya sabes que el estado de
bienestar no se desmantela solo...
—
Pues
claro, como siempre. Oye, ¿puedo decir que el
adversario de Cataluña es el estado español? Así en general, ¿eh?,
sin personalizar en nadie.
—
Me
aprietas mucho, Ártur... Deja que se lo pregunte a Soraya, que es la
que manda, y te digo algo.
Òbric
parèntesi. No torne a dinar amb vi entre setmana. Tanque parèntesi.
Al
remat Mas ha renunciat a la consulta pactada i compromesa amb els
altres grups que hi eren a favor perquè Espanya “no els deixa
fer-la” (sorpresa!) i Junqueras s'ha limitat a fer el ploramiques
en una compareixença de premsa lamentable: “Encara no havíem
rebut un requeriment judicial concret d'Espanya; ens quedava camí
per recórrer... però els ajudarem igualment”, com quan has
sorprés la teua parella follant amb un altre i encara li demanes
perdó. Fins i tot al meu estimat Herrera se li ha liquat el cervell
i ha proposat arreplegar “milions de denúncies” el 9N i
portar-les a Europa no sé ben bé amb quin propòsit.
Tants
mesos monotemàtics per a res, tants mesos de desgovern i desoposició
per a acabar fent el ridícul, tants mesos de “procés” per a una
pseudoconsulta que no porta enlloc i els resultats de la qual no
serviran ni per a obrir els informatius. I tots tornen a
empassar-s'ho.
Almenys,
mentre això passa allà dalt, ací hi ha alguna cosa que es mou i al
País Valencià es visualitza un canvi de majories per primera vegada
en vint anys.
Redéu,
ja ens tocava.
1 comentari:
te'n oblides del tema de les plebiscitàries, de la impugnación del gobierno amb el seu braç lletrat, el TC, tampoc del que pot passar amb els funcionaris que participin en contra de la llei...
una anàlisi massa simplista per al què ens tens acostumats!
Atentament,
Un Català que el 9N votarà i veurà la independència del meu Gran País!
Publica un comentari a l'entrada