dijous, 12 de febrer del 2009

Els amics de Matt i el meu nóvio

Matt no és precisament el gos més popular del parc. El seu mal geni i l’odi que sent i manifesta envers la resta dels gossos l’han fet mereixedor d’una imatge agressiva que no es correspon amb la realitat, perquè Matt és tot amor.

Òbric parèntesi. La veritat és que la fama de violent i antipàtic que té el meu gosset està més que justificada, ja que ha intentat assassinar almenys tres o quatre gossos. Tanque parèntesi.

El cercle d’amistats de Matt és, doncs, molt menut, i se circumscriu a tres o quatre gossos miserables que se sotmeten a la seua autoritat, perquè ell és el gos alfa del parc.

Esta llista d’amiguets/subordinats inclou Leo, que ja era amic de Maia i al qual Matt permet apropar-se de tant en tant. També en forma part Jacky, un gos que barreja un cap de proporcions elefantíaques i unes potes de poc més de quinze centímetres, l’ama del qual és incapaç de pronunciar el nom de Matt i sempre acaba cridant-lo de forma estranya: Max, Mac, Mars... No entenc com esta xica és capaç de pronunciar Sheila, que és el nom que li posà a la seua filla, i no pot dir senzillament Matt.

Però no totes les amistats de Matt són gossos, ja que també hi ha espai per a l’amor: Matt està completament penjat de Canela, una gosseta de color ídem, que porta Matt com cagalló per sèquia: quan Matt veu Canela estira de la corretja, plora com un xiquet i la boca se li fa aigua, sobretot abans i després de llepar-li la vagina.

He intentat explicar-li que no pot anar així per la vida, que no és presentable eixa mena de comportament en públic, que ha de vigilar les formes i que necessita autocontrol.

Ell m’ha dit que en lloc de fotre-li el sermó el que hauria de fer és aplicar-me eixes advertències a mi mateix, perquè no entén com puc conéixer un xic només una setmana i mitja i ja dir-li nóvio.

- Perdona, Matt, però almenys jo no em dedique a llepar-li res en públic al meu nóvio -li he contestat provant a mantindre la dignitat.
- De moment, Martí, de moment...

Puto Matt.


3 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

No saps la indecent quantitat que pague a l'any per a tindre les esquenes cobertes si el meu Jondo es carrega a algú... (ni diré tampoc, la que han costat sessions i sessions d'adiestrador que m'han permés dominar-lo una miqueta, a mi, però que no l'han fet més sociable). Quina raça és Matt?

També et dic, el meu gos és detector d'amors. Hi ha un xic que m'agrada prou últimament i sé que no està enamorat de mi perquè el gos no li pixa les coses. Han acabat portant-se bé, massa bé, i Jondo no el veu com una amenaça. Al meu ex, des del primer dia fins a l'ùltim, i encara que es duien bé i jugaven i tal, mai va deixar de deixar-li clar (normalment pixant les seues coses o la porta de la meua habitació) que jo era seua. Si el gos no veu a l'home com una amenaça, com a que va a furtar-me, és que l'home en qüestió no me vol lo suficient.

Anònim ha dit...

Utilitzes el gos Matt per a autoconvencerte de les coses?

Unknown ha dit...

Mante, això no només t'ho diu matt.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails