divendres, 6 de març de 2009

En una relació cal abaixar-se els pantalons?

M’ha costat molts anys arribar a algunes determinacions i conviccions vitals a través de l’experiència i, també de tant en tant, de la clarividència: al llarg dels meus gairebé trenta anys he optat per fer front a la vida des d’un punt de vista que pot o no estar encertat, però que sense dubte és el que em fa sentir millor.

De la mateixa manera que la resta de mortals, servidor ha anat determinant el seu iter vitae de forma harmoniosa amb allò que creu més ajustat a uns posicionaments que no tenen perquè ser ni els millors ni el més correctes, però que, al cap i a la fi, són aquells pels quals lliurement he optat i no dubtaria a l’hora de defensar en públic cap d’ells.

Estes determinacions socials, polítiques, ideològiques o sexuals han de ser allò que ens identifiquen i ens personalitzen respecte de la resta de persones, per la qual cosa mantenir-nos ferms en la defensa de les nostres conviccions és fonamental per no resultar volubles o inconsistents.

Obrir-se a noves experiències, com ara una nova relació sentimental, però, pot suposar obrir també una escletxa en aquelles conviccions que consideràvem hermètiques i inexpugnables.

El meu cas, el NIF porta gairebé des que ens van conéixer insistint per fer una cosa a la qual sempre m’he negat, perquè no és del meu gust i perquè sempre he optat per alternatives que resultaven més satisfactòries i més saludables, sobretot per a mi.

He de dir que la proposta del NIF no suposa, en el meu cas, cap novetat, ja que he de reconéixer que ho he fet abans, amb diferents persones i, de tant en tant, en grup, però no podré mai de la vida estar-ne orgullós.

Imagine, no obstant això, que trobar-me al mig d’una relació implica no només fer allò que em ve de gust, sinó obrir-me i cedir en certa manera en una posició sobre la qual pretenia mantenir-me ferm per a tota la vida.

En resum, i després de pegar-li moltes voltes, he acceptat la proposta que fa dies em feu per primera vegada el NIF i sobre la qual ha insistit repetidament estes últimes setmanes, de forma que esta nit, si no em faig enrere a última hora, soparem pizza de Telepizza.



3 comentaris:

Jordi ha dit...

No em lleves la il·lusió!

Com a bon advocat n'hauràs d'aportar proves!

Una amiga m'ha dit que coneix dos xics que es van enrotllar amb ell...

Josep ha dit...

Compte, Rasoir... comences amb Telepizza i acabes al Burger King i al final tot sembla tan normal!.

rogerbcn ha dit...

drogues(d'altres, més fortes...digues-me innocent)...
orgies...
altres

ho confesso

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails