Fa més o menys un
any vaig portar el judici d'un client que es va divorciar de la dona.
Li vaig aconseguir la custòdia compartida dels fills, que era
l'objectiu principal, però el jutge va decidir que, donada la
diferència d'ingressos econòmics entre les parts, la casa que havia
constituït el domicili de la parella havia de continuar atribuïda a
la dona fins que els fills foren independents.
Fa unes setmanes,
però, ens vam assabentar que l'ecs! del meu client s'havia
tornat a casar i, ja que això constitueix una modificació de les
condicions originals i que el client ha donat pel cul amb el tema des
que es va divorciar, vaig presentar una nova demanda per aconseguir
que poguera fer ús de la meitat indivisa de la casa.
Justament, però,
el mateix dia que vaig presentar la demanda em va telefonar
l'advocada de l'ecs! per
anunciar-me que la seua clienta volia deixar la casa voluntàriament
i que podríem fer-ho sense arribar a un judici.
Vaig citar el
client al despatx per donar-li la bona notícia:
—
Això significa,
bàsicament, que recuperaràs la possessió de la casa sense haver
d'anar a un judici: serà més ràpid i, també, més barat.
El client es va
quedar pensant un segon.
—
O siga, que ara
ella té presa per deixar la casa? Doncs et dic una cosa: jo no en
tinc.
I ara, si la cosa
no canvia, em tocarà fer un judici per aconseguir el que ja em donen
només perquè el client té la necessitat de portar la seua ecs!
als jutjats.
És o no és
bonica la professió d'advocat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada