divendres, 11 d’octubre de 2013

Com una casa



Fa més o menys un any vaig portar el judici d'un client que es va divorciar de la dona. Li vaig aconseguir la custòdia compartida dels fills, que era l'objectiu principal, però el jutge va decidir que, donada la diferència d'ingressos econòmics entre les parts, la casa que havia constituït el domicili de la parella havia de continuar atribuïda a la dona fins que els fills foren independents.

Fa unes setmanes, però, ens vam assabentar que l'ecs! del meu client s'havia tornat a casar i, ja que això constitueix una modificació de les condicions originals i que el client ha donat pel cul amb el tema des que es va divorciar, vaig presentar una nova demanda per aconseguir que poguera fer ús de la meitat indivisa de la casa.

Justament, però, el mateix dia que vaig presentar la demanda em va telefonar l'advocada de l'ecs! per anunciar-me que la seua clienta volia deixar la casa voluntàriament i que podríem fer-ho sense arribar a un judici.

Vaig citar el client al despatx per donar-li la bona notícia:

Això significa, bàsicament, que recuperaràs la possessió de la casa sense haver d'anar a un judici: serà més ràpid i, també, més barat.

El client es va quedar pensant un segon.

O siga, que ara ella té presa per deixar la casa? Doncs et dic una cosa: jo no en tinc.

I ara, si la cosa no canvia, em tocarà fer un judici per aconseguir el que ja em donen només perquè el client té la necessitat de portar la seua ecs! als jutjats.

És o no és bonica la professió d'advocat?

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails