divendres, 16 d’abril de 2010

Quan una cosa no funciona...

Hi ha determinades col·lectivitats humanes que no em generen cap mena de confiança: aquells que foten llet condensada al café, les dones que combinen sabates i bolso del mateix color, els asiàtics (en general) o aquells que diuen que tots els polítics són iguals o que asseguren que passen de la política i que indefectiblement acaben per votar la dreta i per apuntar-se a una falla.

Tampoc em fie un pèl d'aquells que són erigits per part dels mitjans de comunicació i determinats grups de pressió en tòtems i ídols de masses, sense que puga qüestionar-se la seua tasca, com ara Adolfo Suárez i la Senyora Transició Espanyola, Almodóvar, Gabilondo, el Papa o Pocoyó.

Per això, el que li puga passar al jutge-tòtem Garzón em resulta prou indiferent, perquè es tracta d'un jutge que s'ha dedicat a actuar a colp de titular periodístic, amb una pràctica judicial més que discutible i que ha estat beatificat per part de l'esquerra espanyola benpensant, sense que es permeta qüestionar si és possible que siga veritablement responsable d'alguna de les causes que té obertes ara mateix. Només d'alguna.

De tot l'assumpte Garzón no em preocupa, doncs, que el jutge puga ser apartat de la carrera judicial (ja serà convenientment indultat pel Govern, tal com va ocórrer amb Gómez de Liaño per part del PP en l'any 2000), sinó el fet que grupuscles com Falange o Manos Limpias puguen ser considerats actors d'un Estat de Dret amb totes les de la llei, com si es tractara de l'Associació Filatèlica Murciana o dels Amics del Cavall, perquè -i respecte a això no és admissible cap mena de discussió- no és el mateix.

I no tenen la mateixa legitimitat la Falange i la Federació d'Amics dels Peixos d'Aquari perquè en un estat normal (per no parlar d'un estat que ha passat quaranta anys sota una dictadura) els primers no hi tenen cabuda, ja que no totes les idees han de ser respectades, i molt menys aquelles que atempten descaradament contra els valors democràtics: de la mateixa forma que no es permet actuar en Dret els grups racistes, no s'hauria de legitimar l'existència de grups que fan apologia dels valors totalitaris.

Però, malauradament, es fa, i per això i perquè el sistema democràtic de partits de mi querida España, esta España mía, esta España nuestra s'ha revelat tan inútil i ineficaç que qualsevol grup feixista és capaç de burlar-se'n sense mirament, he arribat a la conclusió que la única solució passa per instaurar un sistema de terror basat en dos pilars: el despotisme il·lustrat i el sufragi censatari.

Se van a cagar.



2 comentaris:

Anònim ha dit...

L'aristocràcia dels savis seria una opció en un país que tanca diaris de llengües bàrbares, que il·legalitza HB però no a la falange. O que té més aprop del banc dels acusats a Garzón que a Aznar, Camps o Ric Costa... Jo comence a contemplar-la... Perque cada dia tinc més clar que no m'agrada un sistema que permet que te governe Bush o Il Cavaliere... No m'agrada!

Ferranet

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Ja està, Ferranet: ja tenim candidats per València i Barcelona.

;)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails