divendres, 4 de febrer de 2011

Take it easy


Després d'una setmana durant la qual els clients més tarats semblen haver-se posat d'acord per desbaratar-se alhora i per fer-me la vida impossible fins a límits difícilment suportables, el cos em demana un cap de setmana relaxat, pausat, tranquil i amb hores de sofà.

Això seria, justament, el més raonable i assenyat. El problema és que l'experiència i el mètode empíric de coneixement, però, estan cansats de demostrar-me que ni la raó ni el trellat formen part del meu modus vivendi i per això, després d'una setmana durant la qual la plaça Tahrir del Caire ha semblat un balneari al costat del meu despatx i del fet d'haver barallat la possibilitat del suïcidi o, millor, la de l'assassinat selectiu, esta vesprada torne a marxar a Barcelona per passar un cap de setmana que serà qualsevol cosa tret de relaxat i reparador.

Talment com el que espera al senyor Mubàrak. 


3 comentaris:

la vida té vida pròpia ha dit...

que vagi bé! et mereixes totes les farres del món si han de servir perquè continuïs alegrant-nos els matins amb els teus apunts.

i ja saps què diuen: surt a fer mal però no prenguis mal!

Clidice ha dit...

ai, ara aniré per la city by night pensant: serà aquest? o l'altre? i escoltant a veure si algú parla de lleis, clients tarats i amants estrambòtics en valencià :P caxis!

Que tinguis un bon cap de setmana, i vigila que volta el Robert de Niro per BCN.

Sr. Sala ha dit...

vides paral·leles però en sentit contrari?

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails