divendres, 11 de febrer de 2011

Tres setmanes

Porte massa dies sense follar i la situació comença a preocupar-me. Porte, exactament, tres setmanes sense fotre un puto clau: la primera passà sense pena ni glòria; durant la segona no vaig ser conscient de com passaven els dies perquè em trobava desganat; però després de la tercera (ai, la tercera) comence a pujar-me les parets i a preguntar-me si esta situació serà irreversible.

Com tot en esta vida, però, esta abstinència sexual involuntària té una explicació, a banda del fet que el mercat d'homes a València està més afonat que la borsa d'El Caire des que començaren les revoltes, i és que des de principis d'any la feina al despatx s'ha disparat i s'han multiplicat els expedients, les visites als jutjats i, conseqüentment, també els clients tocats de l'ala, de forma que quan arribe a casa només tinc ganes de deixar-me caure al sofà, abraçar Matt i deixar la ment en blanc.

Paral·lelament a este augment de la feina, fa setmanes que hem entrat en la llarguíssima precampanya electoral i el compromís polític que he adquirit només amb la intenció de fer-me amb un càrrec de confiança a la futura Generalitat porta aparellat molts sacrificis que potser aquells que no participen en política no acaben d'entendre.

És cert que l'augment de feina em produeix una satisfacció personal i professional que es tradueix en més ingressos per gastar en alcohol, objectes de decoració i i altres vicis, però el temps que dedique a l'acció política encara no ha donat els seus fruits, tot i que Morera&Oltra ja saben que m'acontentaria amb presidir alguna fundació si el càrrec porta aparellat un compte de despeses discrecional i il·limitat.

Em consola, però, saber que sí que hi ha gent capaç d'empatitzar i de solidaritzar-se amb la meua situació, com el missatge que vaig rebre fa un parell de dies i que deia: “Hola guapo! Com va tot? Supose que amb molta activitat política ara que s'arrimen les eleccions. Espere que trobes un foradet per a quedar i peguem un polvo, que això sempre relaxa als supercandidats”.

I és que sempre és possible trobar gent disposada a treballar pel país.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Dec haver-me equivocat de partit tu, perquè entenc el teu ritme, però jo no rebo missatges d'aquests! Serà pel "fixe" que tinc a casa que me'ls espanta ;)

Anònim ha dit...

Jo si cal m'ofereixo voluntari. Tot sigui per a un futur bon govern valencià! És més, en època de retallades, ni tan sols poso tarifa...

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Clidice, encara no saps que a a l'independentisme no es folla? :P

Anònim meu: els voluntaris seran benvinguts sempre ;)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails