Ressaca electoral

A estes hores del dilluns encara estic gaudint de la ressaca de les eleccions.

Òbric parèntesi. Parle d'una ressaca no només metafòrica, ja que a ningú més se li va ocórrer la idea de portar una botella de vodka a l'hotel de concentració de Compromís a València. Tanque parèntesi.

És cert que el Partit Popular al meu poble s'ha fet per primera vegada amb la majoria absoluta, que repetirà governs a la Generalitat i als principals ajuntaments del País i que ha fet que la Confederació Ibèrica de Nacions siga tota blava, però res d'això em llevarà el somriure (taronja) que se'm dibuixà a la cara quan les dades dels primers sondejos es confirmaven: Compromís es convertia en tercera força política a Les Corts, Joan Ribó entrava al cap i casal amb tres regidors i per tot el país apareixia una plaga de caretes amb somriures descarats, especialment a l'Horta de València.

Potser algú pensarà que és contradictori alegrar-se per uns resultats que mantenen un partit farcit de corruptes a les institucions valencianes, però seria injust descarregar tota la responsabilitat en la coalició que forma Compromís (i també, d'aquella manera, en EU) i obviar el que resulta més evident: el PSOE valencià no ha fet els deures.

Efectivament, són els socialistes els que han fet una campanya lamentable, els que presentaven uns candidats que no guanyarien ni la presidència de la comunitat de veïns i als que, en definitiva, la societat valenciana ha castigat per no haver sabut fer oposició ni per ser capaços de generar ni optimisme ni possibilitat de canvi.

Davant este panorama, Compromís esdevé la tercera força al País en nombre de vots i de regidors, obté un digníssim 9% de vots a la capital i tres regidors amb Joan Ribó al capdavant i, contra totes les enquestes que ens deixaven fora de Les Corts, sis seran els diputats, amb Morera i Oltra com a referents, que ocuparan escó a la cambra valenciana.

En resum, ha quedat demostrat que, davant la inutilitat dels socialistes, l'invent que ha permés sumar el valencianisme polític i l'ecosocialisme ha donat el resultat esperat i que si el PP ha de témer alguna cosa és a l'èxit de Compromís.

Ara només cal posar-se a treballar per determinar quina serà la candidatura que aprofite este èxit de cara a les eleccions al Congrés i al Senat de l'any que ve, perquè queda menys d'un any per posar una nova veu valenciana a Madrid.

Que es vagen preparant: el futur del País Valencià passa per Compromís.