El
període que comprén els dies que van des del sorteig de la grossa
de Nadal a la Nit de Reis es caracteritzava perquè havies de
suportar (encara més) a la família, perquè et lliuraves al
consumisme més ferotge, perquè pagaves una pasta per un marisc que
la resta de l'any val la meitat i perquè començaves gener amb uns
quants quilos de més.
El
Nadal, però, era també tradicionalment una època de catatonia
política: el Congrés prenia unes vacances gairebé escolars i els
diaris se les veien putes per omplir les pàgines amb informació
d'entitat suficient per no semblar encara més ridículs. Enguany, en
canvi, el calendari que hem arrossegat després de les eleccions del
20 de novembre ha fet que este Nadal haja estat d'una frenesia
política mai vista i, conseqüentment, també informativa.
La
constitució de les cambres estatals, els nomenaments dels ministres
i dels alts càrrecs del nou Govern de Rajoy i, sobretot, les
retallades socials i l'augment dels impostos aprovats als primers Consells de Ministres han fet que, sumades a casa nostra al risc de
fallida de la Generalitat i als propis retalls autonòmics, a més de
les últimes sessions del judici de Camps i de Costa i els casos de
malversació de fons públics lligats a Urdangarín han fet que
enguany entre gamba i gamba (i fins arribar als torrons) les
converses a les taules familiars i d'amics hagen estat de tot tret de
nadalenques.
En
poc més d'un mes, i sense haver fet cap aparició pública (i el més
greu, haver anunciat que no la farà fins febrer) Rajoy ja s'ha
carregat el Nadal.
I
encara li queden quatre anys per davant.
1 comentari:
i ja cal vigilar, que va a velocitat de creuer! :(
Publica un comentari a l'entrada