A propòsit del despropòsit de sentència que esta setmana passada absolia Camps i Costa de les acusacions de suborn passiu impropi la senyora Cospedal es preguntava “¿Y ahora quién repone la honorabilidad de ambos?” i li contestava, entre altres, l'il·lusionista González Pons afirmant que “a Camps no hay que rehabilitarle, ya está rehabilitado”.
Òbric parèntesi. Ignore si, donat l'espectacle patològic que hem presenciat al Tribunal Superior de Justícia, sobre la suposada rehabilitació de l'ecs!President de la Generalitat el diputat Pons es referia a una d'aquelles clíniques a les quals els actors de Hollywood passen llargues temporades. Tanque parèntesi.
El ben cert, però, és que Camps mai ha deixat d'estar diputat, encara que el seu absentisme laboral a Les Corts seria motiu de comiat a qualsevol empresa privada, però a ningú amb un mínim de trellat li passa pel cap que puga tornar a presidir la Generalitat Valenciana en esta (o en una altra) vida.
Les llengües més llargues parlen d'una retirada daurada de Camps al Vaticà en qualitat d'ambaixador, la qual cosa, si es confirma, no farà més que afegir un altre element lisèrgic a esta història tan grotesca, però a mi em preocupa especialment l'honorabilitat i la rehabilitació de l'altra part del tàndem: la de Costa.
Ric, igual que l'altre, ha mantingut l'acta de diputat autonòmic durant tot este temps, però no hem d'oblidar que qui encarregava caviar a grapats era, també, secretari general del PPCV, un càrrec que a este país es troba protocol·làriament només per baix del de fallera major de València i que algú hauria de reposar la seua honorabilitat i rehabilitar-lo.
En eixe sentit, no estaria malament tornar a vore Ric fent rodes de premsa i signant comunicats en nom de la sucursal valenciana del Partit Popular, però ignore si el PPCV té autonomia per triar el seu propi secretari general o ha de consultar este tipus de coses amb Cospedal ja que, recordem, fou ella la que el fulminà, sense renunciar a la dosi de despropòsit que ha acompanyat la gestió der tot este cas, aquell mític mes d'octubre de 2009 en què deixà el càrrec al partit.
Estic segur que Ric sap a qui ha d'adreçar-se.
Article publicat a l'Informatiu.
Òbric parèntesi. Ignore si, donat l'espectacle patològic que hem presenciat al Tribunal Superior de Justícia, sobre la suposada rehabilitació de l'ecs!President de la Generalitat el diputat Pons es referia a una d'aquelles clíniques a les quals els actors de Hollywood passen llargues temporades. Tanque parèntesi.
El ben cert, però, és que Camps mai ha deixat d'estar diputat, encara que el seu absentisme laboral a Les Corts seria motiu de comiat a qualsevol empresa privada, però a ningú amb un mínim de trellat li passa pel cap que puga tornar a presidir la Generalitat Valenciana en esta (o en una altra) vida.
Les llengües més llargues parlen d'una retirada daurada de Camps al Vaticà en qualitat d'ambaixador, la qual cosa, si es confirma, no farà més que afegir un altre element lisèrgic a esta història tan grotesca, però a mi em preocupa especialment l'honorabilitat i la rehabilitació de l'altra part del tàndem: la de Costa.
Ric, igual que l'altre, ha mantingut l'acta de diputat autonòmic durant tot este temps, però no hem d'oblidar que qui encarregava caviar a grapats era, també, secretari general del PPCV, un càrrec que a este país es troba protocol·làriament només per baix del de fallera major de València i que algú hauria de reposar la seua honorabilitat i rehabilitar-lo.
En eixe sentit, no estaria malament tornar a vore Ric fent rodes de premsa i signant comunicats en nom de la sucursal valenciana del Partit Popular, però ignore si el PPCV té autonomia per triar el seu propi secretari general o ha de consultar este tipus de coses amb Cospedal ja que, recordem, fou ella la que el fulminà, sense renunciar a la dosi de despropòsit que ha acompanyat la gestió der tot este cas, aquell mític mes d'octubre de 2009 en què deixà el càrrec al partit.
Estic segur que Ric sap a qui ha d'adreçar-se.
Article publicat a l'Informatiu.
3 comentaris:
La circumstància que ningú es pugui preguntar si aquests dos senyors (ehem) poden recuperar l'honor (ehem ehem) perdut, ja és motiu per creure que en el teu país van aterrar una colla de marcians, ja fa molt d'això, i que van substituir la població autòctona.
[...]un càrrec que a este país es troba protocol·làriament només per baix del de fallera major de València [...]
Per coses com esta és per les que llig este bloc. M'encanta.
El meu país, Clídice, hi ha coses que, efectivament, no són d'este món!
Moltes gràcies, Miquel. Agraïdíssim estic.
Publica un comentari a l'entrada