dimecres, 1 de febrer de 2012

Fidelio


Una de les professions que hauria de considerar-se de risc és la d'atenció al públic dels serveis postvenda, perquè qui hi recorre sempre ho fa de mala hòstia. És lògic que el consumidor se senta una miqueta estafat perquè allò que ha comprat no respon a les seues expectatives (o senzillament és una puta merda i no funciona) i qui ho paga és el treballador (generalment prou inútil) que ha de solucionar el problema.

Fa uns mesos vaig decidir comprar un altaveu per a l'iPod que el meu germà m'havia portat de Nova York i ho vaig fer a MediaMarkt. Em vaig decidir per un dispositiu Philips, de nom Fidelio (!), senzillament perquè m'agradava.

Vaig gastar-lo durant unes quantes setmanes fins que un bon dia l'aparell deixà de funcionar. Per sort, conservava la factura i em vaig adreçar al servei postvenda del lloc on l'havia comprat perquè me'l curaren.

— Puedes llevarlo a la tienda Philips —provà a espolsar-se la feina la dependenta.
— No. L'he comprat ací i no entenc per què hauria de fer un altre viatge a una altra tenda.

I em vaig quedar amb ganes d'afegir el vocatiu 'puta'.

— Te avisarán en 30 días.

Trenta dies després, però, sense resposta, vaig telefonar per preguntar pel meu Fidelio.

— Lo tienes aquí desde hace días. No sé por qué no te han avisado...

Perquè sou uns inútils, vaig pensar.

Ahir em vaig apropar a MediaMarkt a arreplegar Fidelio per portar-lo a casa i just davant meu hi havia un home massa excitat que no deixava de cridar perquè havia comprat un robot redó d'aquells que van agranant per casa i que sembla que no era prou intel·ligent per al seu gust:

— Es una puta mierda. Aquí dice que limpia toda la casa y este subnormal cuando ha hecho dos habitaciones se apaga y pone 'END' en la pantallita y no es capaz ni siquiera de encontrar la base para recargarse, y ahí se queda, con cara de gilipollas, en medio del pasillo y la casa sin barrer...
— Señor, no levante la voz.
— No levanto la voz, yo es que hablo así. Y no vivo en un palacio, ¿eh?, que yo vivo en una casa de tres habitaciones y la mierda esta no es capaz de terminar de barrer ni la habitación de mi hijo, que es la más pequeña...
— Señor, por favor...
— Y encima me dices que no me lo cambias, que tengo que dejarlo aquí para que lo lleven a reparar. Tiene cojones la cosa... Si es que tenía que haber hecho caso a mis amigos y haberme comprado...

I no vaig poder evitar intervindre:

— ¿Una escoba?

L'home callà i girà el cap:

— Contigo no estoy hablando.

I la veritat és que tenia raó.
 


3 comentaris:

Anònim ha dit...

El teu problema era el nom. Ja es veia a venir que un Fidel-yo no t'aniria bé.

Clidice ha dit...

hahahaha, molt bo. Però que consti, el robotet va de puta mare! :) I ca meu és un pelet més gran :)

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Sóc un apassionat dels clàssics! :P

Tinc por, senyora Clidice, que el robot i Matt no es facen amics... ;)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails