dimarts, 21 de febrer de 2012

Crush


Tot i que fa unes setmanes que porte escabussat a un rapporto que té totes les paperetes per acabar amb un fidanzato italiano del bracet, divendres passat no vaig poder evitar patir el que els americans han batejat com un crush (i que els nostres acadèmics qualificarien d'enamoriscament) que s'ha allargat durant tot el cap de setmana.

Òbric parèntesi. No m'agrada gens que la traducció de la graciosa expressió ianqui to have a crush siga “enamoriscar”, però encara menys el significat que El Diccionari ha donat al mot en qüestió (“mig enamorar”), perquè jo, quan m'enamore (encara que siga durant una estona i d'un desconegut), ho faig amb totes les conseqüències. Tanque parèntesi.

Reòbric parèntesi. Ja sé que en alguna ocasió he fet ús de la paraula fletxasso per fer referència a un enamoriscament anterior, però Pompeu Fabra se'm va aparéixer una nit i em va marmolar. Retanque parèntesi.

Tornem al tema: divendres tenia un judici llarguíssim que vam haver de suspendre durant quasi una hora perquè la videoconferència que el jutge havia acordat per contactar amb els serveis de criminalística de Madrid no funcionava. Mentre un tècnic provava a apanyar la transmissió, i sense traure'm la toga de damunt, em vaig apropar a un jove estudiant de Dret en pràctiques que estava entre el públic i amb el qual havia intercanviat mirades gens discretes ni dissimulades durant la part del judici que sí que havíem pogut realitzar. Ens vam separar del reduït grup i vam començar a xarrar.

Amb la seguretat que atorga una corbata estreta i roja i un parell de sabates cares li vaig preguntar què li semblava el que havia vist, quin pronòstic feia per a resolució del cas i un grapat de coses més sobre les quals no m'interessava gens el parer del jove. Vaig decidir donar-li una targeta i dir-li que em tenia a la seua disposició per si algun dia volia conéixer de primera mà com funcionava un despatx d'advocats però en eixe moment vam recuperar el senyal de la videoconferència i el jutge em va fer tornar al meu lloc.

Vaig reprendre el judici, amb un ull a la pantalla, on els agents dels laboratoris de la policia judicial explicaven els resultats d'una anàlisi d'ADN, i l'altre ull al jove que continuava entre el públic, fins que, passades les dos del migdia, el xic es posà dret, em mirà i alçà les celles d'una forma graciosíssima i marxà.

Redéu, he perdut tanta pràctica...

3 comentaris:

Monique LaMer ha dit...

No, home no "quien tuvo, retuvo" :D

Monique LaMer ha dit...

i, per cert

http://www.youtube.com/watch?v=75eKdY-vdjM

Sótano ha dit...

"Pompeu Fabra se'm va aparéixer una nit i em va marmolar"...jorr que susto..amb capell i pipa i tot??

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails